SABEU QUE ÉS UN OLLER I UN ESPARDENYER?
INVESTIGUEU AMB QUINES PRIMERES MATÈRIES TREBALLEN I QUÉ ELABOREN. RECORDEU QUE AQUESTOS SÓN ALGUNS DEL TREBALLS ARTESANALS TÍPICS DE LA VALL. US PROPOSEM UNA RECERCA D'INFORMACIÓ PEL QUE FA A ALTRES OFICIS TRADICIONALS QUE ACTUALMENT ESTIGUEN QUASI DESAPAREGUTS.
INVESTIGUEU AMB QUINES PRIMERES MATÈRIES TREBALLEN I QUÉ ELABOREN. RECORDEU QUE AQUESTOS SÓN ALGUNS DEL TREBALLS ARTESANALS TÍPICS DE LA VALL. US PROPOSEM UNA RECERCA D'INFORMACIÓ PEL QUE FA A ALTRES OFICIS TRADICIONALS QUE ACTUALMENT ESTIGUEN QUASI DESAPAREGUTS.
INTRODUCCIÓ
Al principi del segle XX a la Vall d’Uixó trobem moltes professions artesanals, algunes de les quals van desaparèixer poc a poc. A continuació citem algunes de elles:
Oller, barber, bunyoler, carnisser, fuster, xocolater, talabarder, ferrer, llauner, forner, pintor, modista, teuler, pastisser, tintorer, rellotger, sastre, torner, cisteller, matalasser, ebanista, cerraller, pirotècnic, sabater, ordinari, teler, calderer, poaler, barreter, cansalader, ambulant, etc.
De estes professions durant els anys 30, eren més nombroses les de barber, forner, cisteller i sabater.
Amanda del Valle, Melissa Trujillo, Maria García, Nor Osuda, Ana María Fulger
L’OLLER
Un oller és la persona que treballa l’argila per fer olles, perols, porrons, cassoles, etc.
En la Vall podem parlar de l’existència d’ollers des de 1532.
A la Vall s’han comptabilitzat fins a 15 olleries. Els ollers de la localitat elaboren principalment ceràmica de cuina, encara que els darrers anys han tret al mercat noves peces com ara jocs de cafè, de te, etc.
Marina Martínez Vilches, Sheila Alcázar Rodenas, Alba Alonso Caballero, Faima Mohamed Abeida iPatxi Fas Cubells.
Alguns dels utensilis que l’oller utilitza son:
-Canya: tros de canya d’uns 10 , tallada longitudinalment. L’oller l’empra en tornejar l’obra (per allisar, fer les vores de les cassoles, fer la boca de les olles, etc.
-Tisora: la meitat d’unes tisores. S’utilitza per foradar la part superior de les peces botjades en ser girades o per treure les pedretes altres impureses que poden sortir en el fang col·locat al tallador.
Al principi del segle XX a la Vall d’Uixó trobem moltes professions artesanals, algunes de les quals van desaparèixer poc a poc. A continuació citem algunes de elles:
Oller, barber, bunyoler, carnisser, fuster, xocolater, talabarder, ferrer, llauner, forner, pintor, modista, teuler, pastisser, tintorer, rellotger, sastre, torner, cisteller, matalasser, ebanista, cerraller, pirotècnic, sabater, ordinari, teler, calderer, poaler, barreter, cansalader, ambulant, etc.
De estes professions durant els anys 30, eren més nombroses les de barber, forner, cisteller i sabater.
Amanda del Valle, Melissa Trujillo, Maria García, Nor Osuda, Ana María Fulger
L’OLLER
Un oller és la persona que treballa l’argila per fer olles, perols, porrons, cassoles, etc.
En la Vall podem parlar de l’existència d’ollers des de 1532.
A la Vall s’han comptabilitzat fins a 15 olleries. Els ollers de la localitat elaboren principalment ceràmica de cuina, encara que els darrers anys han tret al mercat noves peces com ara jocs de cafè, de te, etc.
Marina Martínez Vilches, Sheila Alcázar Rodenas, Alba Alonso Caballero, Faima Mohamed Abeida iPatxi Fas Cubells.
Alguns dels utensilis que l’oller utilitza son:
-Canya: tros de canya d’uns 10 , tallada longitudinalment. L’oller l’empra en tornejar l’obra (per allisar, fer les vores de les cassoles, fer la boca de les olles, etc.
-Tisora: la meitat d’unes tisores. S’utilitza per foradar la part superior de les peces botjades en ser girades o per treure les pedretes altres impureses que poden sortir en el fang col·locat al tallador.
-Cordell, maça, fariva, forca, taules, petge, agulla, etc.
Per saber-ne més hem buscat informació sobre algunes paraules que utilitzen els ollers:
-“maurar”: remoure una cosa amb premudes repetides, per estovar-la i fer-la pasta per a l’elaboració.
-“desenfornar”: retirar les olles del forn
-“botjar”: tornejar les peces botjades
-"ansar": proveir de anses les olles
-“envernissar”: cobrir de vernís l’olla per enlluentir-la
-“coure l’obra”: coure les olles
Sebastián, Carla, Cristina A., Cristina C., Ana i Lucía
El fang o l’argila és la matèria base amb la qual es treballa a l’olleria. Aquesta procedeix potser de la Vall, de les partides de Miramar i Montonís; d’Artana, etc.
El procés que seguéis la cassola en la seua fabricació és el següent:
1-Maurar o pastar amb les mans
2-Botjar
3-Girar les peces
Per saber-ne més hem buscat informació sobre algunes paraules que utilitzen els ollers:
-“maurar”: remoure una cosa amb premudes repetides, per estovar-la i fer-la pasta per a l’elaboració.
-“desenfornar”: retirar les olles del forn
-“botjar”: tornejar les peces botjades
-"ansar": proveir de anses les olles
-“envernissar”: cobrir de vernís l’olla per enlluentir-la
-“coure l’obra”: coure les olles
Sebastián, Carla, Cristina A., Cristina C., Ana i Lucía
El fang o l’argila és la matèria base amb la qual es treballa a l’olleria. Aquesta procedeix potser de la Vall, de les partides de Miramar i Montonís; d’Artana, etc.
El procés que seguéis la cassola en la seua fabricació és el següent:
1-Maurar o pastar amb les mans
2-Botjar
3-Girar les peces
4-Ansar
5-Envernisar
5-Envernisar
6-Coure al forn
Carol, Irene, Alex, Lorenzo i Troyan
L’ESPARDENYER
L’espardenyer és un altre ofici artesanal de la Vall.
Per a fer l’espardenya, primer es fa la trena d’espart o "aixereta" i després li enrotllem una malla de cànem, que anomenem “mocaes”, que ho feien agafant un pollero al qual li enganyaven una pell de conill perquè no es l'aixereta no es fera peluda. Es trenava amb 3, 4 o 5 malles. Es deia “trença encapà”. Finalment es xopava per a que quedara més flexible.
Podem destacar que existien diferents tipus d’espardenyes: la catalana, la de gireta, la de llesta i la de bebenet, etc.
David, Adrián, Alex, Pau i Pablo
La indústria de l’espardenya a la Vall es va introduir al segle XIX. Encara que abans de la mecanització coneixem l'existència d'artesans des de el segle XVII.
Sebastián, Laura, Jose, Raquel, Carlos
A la Vall d’Uixó Durant la Guerra Civil, la base de l’economia eren les espardenyes i les sabates. A més podem dir que durant els anys 30 la Vall era el primer centre productor d’espardenyes de la província de Castelló
Ivan Sos, Bryan Queralt, Cesar Isaac i Kevin Curian
EL CADIRER
El cadirer és un ofici que ha passat a través dels anys de pares a fills. L’ofici de cadirer és molt típic a la Vall d’Uixó.
Per a fer la cadira l'artesà utilitza unes matèries bàsiques:
-la “bora” que és la part imprescindible de la fabricació.
-les cadires més acurades porten el cul de “blanquet”
-el fustam de la cadira por ser: de pí, de mobila, de faig i de moltes fustes més.
Diana, Marta, Ana, Raul i Amanda
BIBLIOGRAFIA:
Aquests son algunes de les referències bibliogràfiques que hem consultat per tal d’elaborar aquest treball de recerca:
Carol, Irene, Alex, Lorenzo i Troyan
L’ESPARDENYER
L’espardenyer és un altre ofici artesanal de la Vall.
Per a fer l’espardenya, primer es fa la trena d’espart o "aixereta" i després li enrotllem una malla de cànem, que anomenem “mocaes”, que ho feien agafant un pollero al qual li enganyaven una pell de conill perquè no es l'aixereta no es fera peluda. Es trenava amb 3, 4 o 5 malles. Es deia “trença encapà”. Finalment es xopava per a que quedara més flexible.
Podem destacar que existien diferents tipus d’espardenyes: la catalana, la de gireta, la de llesta i la de bebenet, etc.
David, Adrián, Alex, Pau i Pablo
La indústria de l’espardenya a la Vall es va introduir al segle XIX. Encara que abans de la mecanització coneixem l'existència d'artesans des de el segle XVII.
Sebastián, Laura, Jose, Raquel, Carlos
A la Vall d’Uixó Durant la Guerra Civil, la base de l’economia eren les espardenyes i les sabates. A més podem dir que durant els anys 30 la Vall era el primer centre productor d’espardenyes de la província de Castelló
Ivan Sos, Bryan Queralt, Cesar Isaac i Kevin Curian
EL CADIRER
El cadirer és un ofici que ha passat a través dels anys de pares a fills. L’ofici de cadirer és molt típic a la Vall d’Uixó.
Per a fer la cadira l'artesà utilitza unes matèries bàsiques:
-la “bora” que és la part imprescindible de la fabricació.
-les cadires més acurades porten el cul de “blanquet”
-el fustam de la cadira por ser: de pí, de mobila, de faig i de moltes fustes més.
Diana, Marta, Ana, Raul i Amanda
BIBLIOGRAFIA:
Aquests son algunes de les referències bibliogràfiques que hem consultat per tal d’elaborar aquest treball de recerca:
-APARICI MARTÍ, Joaquim. « Artesanos musulmanes de la Vall d’Uixó a finales del siglo XV e inicios del siglo XVI ». En: Honori Garcia, el personatge, l’època, el Centre. Castelló: Diputació de Castelló, 1997, pp. 159-170
-GARCIA SANZ, Arcadi. « Los ollers de la Vall d’Uixó: notas históricas”. Assumpta. Publicación del II Centenario de la Parroquia de Nuestra Señora de la Asunción, 1949
-NAVARRO, Nel·lo et al. “Els ollers de la Vall d’Uixó ». Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 1994, nº 1, p. 45-80
-NAVARRO, Nel·lo i LLOMBART, Conxa. “Cadirers”. La Vall d’Uixó, [19--]
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “El gremio de alpargateros y sogueros de la Vall d’Uxó: sus orígenes y sus ordenanzas”. 4ª Separata del Programa de Fiestas de la Sagrada Familia y Smo. Cristo. 1984
-ROVIRA GOMAR, Mª Luisa y SALVADOR, Lydia. “Los inicios de tradición alfarera en la Vall: una olleria en la antigua alquería del Zeneta”. Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 1998, nº 4, p. 69-73
-SANCHIS GUARNER, M. y DIAGO NEBOT, V. J. “L’elaboració manual del cáñamo en la Vall d’Uixó”. Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 2002, nº 8, p. 51-69
-SERRANO I VILAR, Josefina. “L’ofici d’oller o terrisser”. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer, 2006, p. 65-67
-SERRANO VILAR, Josefina. “L’ofici d’espardenyer”. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer, 2008, p. 80-83
-SORRIBES, V.E . i NÚÑEZ, A.A. La Vall d’Uixó durant la Segona República (1931-1936): expectativas, enfrontaments i frustacions en un periòde de crisi. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica, 2001, p.90-95
-TALAMANTES REBOLLAR, Vicent. “Els ollers de la Vall”. LLibre de Festes de Sant Vicent Ferrer, 2002, p. 96-97
-TUR i RUBIO, Joseph. “Aproximació al léxic dels ollers de la Vall d’Uixó”. En : Honori Garcia: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputación de Castelló, 1997, p. 247-261
-VIRUELA MARTINEZ, Rafael. “La Vall d’Uixó: un núcleo zapatero”. En: Honori García: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputació de Castelló, 1977, p. 113-115
-VIRUELA MARTÍNEZ, Rafael. “La vida cuotidiana en una localitat de la reraguarda republicana: la Vall d’Uixó durant la Guerra Civil”. Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 1999, nº 5, p. 43-72
