EN LA PLAÇA DE SANT VICENT TROBEM UNA FONT DE PEDRA CIRCULAR ON DES DE FA MOLTS ANYS ELS VEÏNS I VEÏNES DE LA ZONA ARREPLEGUEN AIGUA PER A BEURE.INVESTIGA QUINES ALTRES FONS I SISTEMES DE CAPTACIÓ D’AIGUA PODEM TROBAR ARREU DEL MUNICIPI DE LA VALL.
INTRODUCCIÓ
A la Vall tenim diverses fonts que subministren d’aigua la nostra localitat, encara que les més reconegudes son les de Sant Josep i Anoueret. A aquestes cal afegir altres com la font de la Cervera, la de la Canyeta, la dels Tolls, Cerverola, Xacó i Garrut.
Elena Abad, Joan Carles Cifuentes i Gloria Millán
Juan F. Palasí en el seu llibre El término municipal de Vall de Uxó: el patrimonio rural no catalogado, ens parla de la relació amb el desenvolupament i ocupació dels territoris. A la Vall, des de l’època antiga passant pels àrabs fins l’edat moderna, els homes han construït sistemes de captació d’aigües. Els tres sistemes més importants del terme son:
L’aqüeducte de Sant Josep romà-àrab, i els sistemes d’Aigualit i l’Anoueret, creades durant l’època foral de la segona meitat del segle XVII, encara que ja es menciona l’existència de “la fuente de Aigualit” en un document de 1618.
Anna, Xavi, Jesús
Des de fa molt de temps les aigües de fonts i barrancs del terme de la Vall s’han utilitzat per a diversos usos:
-SANT JOSEP: amb les que es regaven les hortes del Quistel i tot el que en l’actualitat és l’Avinguda Sud-Oest. A més ajudava a l’horta de Baix.
-L’ANOUERET: amb les que es cultivava en el barranc de l’Horteta i algunes parcel·les baix del “poalets”.
-AIGUALIT: amb les que es conreaven distintes hortes.
Indira, Alex i Estela
AIGUALIT
Aquest sistema hidrolòlic estava format pel ullal de la Font del Tolls, que barranc a baix canviava el seu nom pel de Sequieta del Roig.
Andreu Moliner, Mª Dolores Casanova i Victor M. Chillon
SANT JOSEP
L’aflorament d’aigües de Sant Josep va ser el principal de la Vall fins el segle XVII. Durant el dia s’administrava de la següent manera: l’aigua era utilitzada pel regants de l’Alcudia, Benigafull, Ceneja i per la nit, per tal de que no es perdés es recollia en la basa per a la seua posterior utilització per els de Zeneta, Benizahat i Benigasló.
Aitor Gil, Josevi Pérez i Meritxell Aragonés
ANOUERET
La font de l’Anoueret té dues afloracions o ullals: el de l’Anoueret i el de la Canyeta. Diverses fonts i basses arreplegaven les seues aigües: la font de Bessols, la Font Nova, la de L’Olivera, la de la Rambla, la de Sant Roque, la del Carmen i la dels Xorros.
Manu, Joel i Carles
SISTEMES DE CAPTACIÓ D'AIGUA
Les CISTERNES, com a sistema de captació d’aigües s’utilitzen a la Vall des del segle XVII.
Neus, Josep i Mario
Els ALJUBS són un altre sistema de captació d’aigua que permet disposar d’aigua en períodes de mancança.
Es tracta d’una herència romana revitatlizada pels àrabs. ALJUB en àrab significa: POU.
Alguns aljubs que tenim al terme de la Vall son : l’aljub del Corral Blanch, el de Vinambrós i el de Chalma.
Ruben Sandalines, Paola, R, Cristina C., Cristian Palasí
Elena Abad, Joan Carles Cifuentes i Gloria Millán
Juan F. Palasí en el seu llibre El término municipal de Vall de Uxó: el patrimonio rural no catalogado, ens parla de la relació amb el desenvolupament i ocupació dels territoris. A la Vall, des de l’època antiga passant pels àrabs fins l’edat moderna, els homes han construït sistemes de captació d’aigües. Els tres sistemes més importants del terme son:
L’aqüeducte de Sant Josep romà-àrab, i els sistemes d’Aigualit i l’Anoueret, creades durant l’època foral de la segona meitat del segle XVII, encara que ja es menciona l’existència de “la fuente de Aigualit” en un document de 1618.
Anna, Xavi, Jesús
Des de fa molt de temps les aigües de fonts i barrancs del terme de la Vall s’han utilitzat per a diversos usos:
-SANT JOSEP: amb les que es regaven les hortes del Quistel i tot el que en l’actualitat és l’Avinguda Sud-Oest. A més ajudava a l’horta de Baix.
-L’ANOUERET: amb les que es cultivava en el barranc de l’Horteta i algunes parcel·les baix del “poalets”.
-AIGUALIT: amb les que es conreaven distintes hortes.
Indira, Alex i Estela
AIGUALIT
Aquest sistema hidrolòlic estava format pel ullal de la Font del Tolls, que barranc a baix canviava el seu nom pel de Sequieta del Roig.
Andreu Moliner, Mª Dolores Casanova i Victor M. Chillon
SANT JOSEP
L’aflorament d’aigües de Sant Josep va ser el principal de la Vall fins el segle XVII. Durant el dia s’administrava de la següent manera: l’aigua era utilitzada pel regants de l’Alcudia, Benigafull, Ceneja i per la nit, per tal de que no es perdés es recollia en la basa per a la seua posterior utilització per els de Zeneta, Benizahat i Benigasló.
Aitor Gil, Josevi Pérez i Meritxell Aragonés
ANOUERET
La font de l’Anoueret té dues afloracions o ullals: el de l’Anoueret i el de la Canyeta. Diverses fonts i basses arreplegaven les seues aigües: la font de Bessols, la Font Nova, la de L’Olivera, la de la Rambla, la de Sant Roque, la del Carmen i la dels Xorros.
Manu, Joel i Carles
SISTEMES DE CAPTACIÓ D'AIGUA
Les CISTERNES, com a sistema de captació d’aigües s’utilitzen a la Vall des del segle XVII.
Neus, Josep i Mario
Els ALJUBS són un altre sistema de captació d’aigua que permet disposar d’aigua en períodes de mancança.
Es tracta d’una herència romana revitatlizada pels àrabs. ALJUB en àrab significa: POU.
Alguns aljubs que tenim al terme de la Vall son : l’aljub del Corral Blanch, el de Vinambrós i el de Chalma.
Ruben Sandalines, Paola, R, Cristina C., Cristian Palasí
BIBLIOGRAFIA:
-ALMELA ORENGA, Vicente. “Riego y administración de las aguas en la Vall d’Uixó”. En: Aigualit, 2002, nº 7, p. 51-64
-APARICI VILAR, Joaquim. “L’evolució dels cultius al teme de la Vall d’Uixó”. En: Aigualit; 1995, nº 2, p. 44 ss.
-APROXIMACIÓN para una geografía e historia de la Vall de Uxó, hecha por los alumnos de las Escuelas Nacionales. [La Vall d’Uixó] : [s. n], 1946 (exemplar fotocopiat)
-El PERIÒDIC DE LA VALL D’UIXÓ. Març 2001
-FUERTES PALASÍ, Juan F. El término municipal de Vall d’Uxó: el patrimonio rural no catalogado. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica , 2004
-FULLET TURISTIC municipal
GAJA MOLIST, Esteban. 25 años de paz en Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1964
-MORELL EVANGELISTA, Ignacio. Manantiales de la provincia de Castellón. Castelló: Diputació, 1992
-TUR I RUBIO, Josep. “colxo, botija i canter: algunes consideracions”. En: Aigualit, 2001, nº 7, p. 19-27
-URBÁN, José Ramón. “L’aigua a la Vall d’Uixó”. En: Aigualit, 1997, nº 3
