dilluns, 21 d’abril del 2008

ELS ALUMNES DEL CEIP MARE de DÉU de L’ASSUMPCIÓ INVESTIGUEN SOBRE: L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ

L'ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ ES VA ACABAR DE CONSTRUIR EN EL SEGLE XVIII. EL SEU CAMPANAR ÉS OBRA DEL MESTRE JACINT AGUSTÍ.
INVESTIGA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST EDIFICI.




INTRODUCCIÓ
L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció es troba a la plaça de l’Assumpció. Es un edifici de caràcter religiós que es va acabar de construir a les darreries del segle XVIII, després que l’església de l’Àngel.
Jorge Marín, Javier Orenga, Ana Pérez i J. Miguel González

El Papa Cement VIII atorgà una Butlla en 28 de març de 1602 per tal de donar autorització per a construir una nova església en Benizahat, baix l’advocació de la Mare de Déu.
Pau Orenga, Pedro Díaz, Darío Bonifás i Vicente Garcés

Probablement aquesta nova construcció es va dur a terme en davant a partir de l’any 1611. les seues característiques eren les següents:
-unes proporcions xicotetes
-dos altars
-una capella, entre els contraforts
-el presbiteri al fons, i situada als laterals, les dependències del servei de la sagristia.
Isidro Albiar, Enrique Nohales, Julián Torres i Irene Gaya

Segons Honori Garcia, (l’autor de Notas para una historia de Vall de Uxó), una vegada es van expulsar els àrabs de les nostres terres i es van convertir els que quedaren al cristianisme, es va començar la construcció del temple.
Les etapes en les que es van construir son:
-Des de 1636 en que va començar
-Des de la reanudació en 1739 fins la trasllat del Santíssim en 1749
-Des de 1771 fins 1802, any després del qual es finalitzaren les naus, altars… i es va decorar la cúpula i la bòveda.
-En 1853 es va iniciar el retaule actual
-En 1926 es va acabar la façana baix la direcció de l’arquitecte Mariano Peset
Ismael Garcés, Jorge Moya, Joan Rubio, Daniel Borrás

ESTILS ARQUITECTÒNICS
En aquesta església podem observar diversos estils arquitectònics:
-Neoclàssic
-Barroc
-La gran cúpula situada damunt el creuer, es de herència Renacentista
Paula Gil, Josep Vicent Garcia, Manolo Porcar i Patrici Ródenas

L’ARXIU PARROQUIAL DE L'ESGLÉSIA
L’arxiu parroquial d’aquesta església disposa d’un important fons patrimonial. Els documents son:
-Llibres de registres de Partides Sacramentals, molt bé enquadernats
-Llibre de Confirmacions, des de l’any 1854
-8 llibres de Matrimonis
-Llibres de defuncions, des de l’any 1621 fins l’actualitat
Marina Moreno, Raúl Borrás, Ana Segarra i David Borrás

LA PRIMITIVA PILA BAPTISMAL
L’any 1994 es va trobar, després de fer reformes, la Pila Baptismal primitiva de l’església de Benizahat o de la Mare de Déu de l’Assumpció, des del matí 2 d’abril de 1616, col·locada per ordre expressa del bisbe de Tortosa.
Ferran García, Ramón Esbrí, Sara Buils i Fina Mari Herrero

EL CAMPANAR
La torre del campanar de l’església de l’Assumpció és d’estil barroc valencià. El seu mestre constructor va ser Jacinto Agustí Jurado, que vivia a la Vall d’Uixó.
Aquesta obra va finalitzar el 30 d’abril de 1791

LES PINTURES DE L’ESGLÉSIA

-Del pintor valencià Vicente Castelló (1778-1860) trobem a l’església de l’Assumpció un conjunt mural composat per tres obres datades en 1859: “L’Anunciació”, “la Visitació” i “ la Coronació de la Verge”
-El pintor local Francisco Paula Ramírez (1887-1956), nascut a Baza (Granada) va ser l’autor d’algunes escenes que adornen la Capella.
Bibian Rodríguez, Juan Miguel Monago, Rubén Jiménez i Marta Tamborero

-D’altra banda Joaquín Oliet (pintor morellà 1775-1849) va pintar les pintures de la Cúpula Major.
Teresa Diago, Álvaro Llusar, Javier Beltrán i Miriam Diago


LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU
L’any 1944 va ser beneïda l’actual imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, que substituïa a la primitiva imatge del segle XIX, obra de l’escultor local Josep Marco, de la família dels ESCULTORS
Miriam Ródena, Mar Arzo, Sara Corma, Jaume Pedro Arnau i Alexis Dupla


RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA ANY 2000
La façana principal es composa d’un cos central amb sis columnes d’estil jònic amb garlandes. Tot açò emmarcat en un frontó i dues semiexedres laterals amb dos pilars i dues pilastres.
Cal destacar la utilització de diferents pedres (gris i rosàcia) la qual cosa enriqueix extraordinàriament el conjunt cromàtic de la imatge externa.
Noelia Borràs, Marina Abad, Isabel Sandeces, Josep Karim i Jesús Rubio






BIBLIOGRAFIA

-ASSUMPTA Porta Coeli: publicación con motivo del 75º Aniversario de la terminación de la fachada. La Vall d’Uixó: Asociación cultural Jacinto Agustí, 2002
-CATÀLEG d’Informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-FALCÓ FUERTES, Vicente, [et al.]. Iglesia Parroquial de Nra. Sra. De la Asunción. La Vall dUixó: Parroquia de Nuestra Señora de la Asunción, 2001
-FALCÓ FUERTES, Vicente. Memorias de la parroquia de Nuestra Señora de la Asunción de la Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1999