L'ERMITA DEDICADA A LA MARE DE DÉU DEL ROSER ESTÀ SITUADA EN UN DELS RACONS MÉS ANTICS DE LA CIUTAT. LA VALL S'HA FORMAT A PARTIR DE LA UNIÓ DE DIVERSES ALQUERIES MORES QUE S’UNIREM EN “EL LLOC DE D’ALT “ I “EL LLOC DE BAIX” AL LLARG DEL SEGLE XVII.INVESTIGA QUINES EREN AQUESTES ALQUERIES, ON ESTAVEN MÉS O MENYS UBICADES I COM VA SER LA VIDA DURANT AQUESTA ÈPOCA.
INTRODUCCIÓ
Al voltant del segle X comença la dominació musulmana en la nostra Vall. Amb el temps el poblament es va repartint en diverses alqueries, cada una de les quals era independent i posseïa la seua pròpia zona agrícola, industrial i el seu cementiri.
Les alqueries eren: L’Alcudia, Benigafull, Ceneja, Benizahat o Benisayet, Zeneta, Benigasló, Orleyl, , Care, Benadalmech i Haraturle.
Pablo Gil, Iván Verdú, Carlos Morata, Albert Lorenzo
De les 6 alqueries principals , Alcudia, Benigafull, Ceneja, Benizahat, Zeneta i Benigasló, 4 d’elles formaren el nucli original del nostre poble: L’Alcudia, Benigafull, Zeneta i Benizahat.
David Segarra, Marina Aragonés, Victor Corma i Jaume Cubells
Les alqueries que estaven localitzades a la part alta del terme municipal segons Honori García en el seu llibre Notas para la historia de Vall de Uxó, eren: Castro, Benicapdó i Alfandech. A més hi havia altres tres que encara no s’ha precisat la seua situació: Care, Benadalmech i Haraturle.
Ana Peirats, Cristina Cases, Laura Gómez, Mario Juan
Les alqueries eren: L’Alcudia, Benigafull, Ceneja, Benizahat o Benisayet, Zeneta, Benigasló, Orleyl, , Care, Benadalmech i Haraturle.
Pablo Gil, Iván Verdú, Carlos Morata, Albert Lorenzo
De les 6 alqueries principals , Alcudia, Benigafull, Ceneja, Benizahat, Zeneta i Benigasló, 4 d’elles formaren el nucli original del nostre poble: L’Alcudia, Benigafull, Zeneta i Benizahat.
David Segarra, Marina Aragonés, Victor Corma i Jaume Cubells
Les alqueries que estaven localitzades a la part alta del terme municipal segons Honori García en el seu llibre Notas para la historia de Vall de Uxó, eren: Castro, Benicapdó i Alfandech. A més hi havia altres tres que encara no s’ha precisat la seua situació: Care, Benadalmech i Haraturle.
Ana Peirats, Cristina Cases, Laura Gómez, Mario Juan
EL CASTELL
El Castell servia per tal d’albergar la població davant qualsevol perill, encara que sembla que mai va ocórrer.
Aquest castell compta amb un primitiu recinte construït en el segle X i conté un aljub. Posteriorment es va construir un gran recinte poligonal delimitat per un gran muralla.
Salva Ambou, Ricardo Segarra, Ana Aznar, Inma Segarra i Sergi Pérez
Durant l’ocupació àrab de les nostres terres, el castell o “HISN”, dominava la Vall des de el pic on es troba. Aquest HISN o fortificació anterior al segle X i reformada al segles XII i XIII, es troba estratègicament situada sobre el “Pic del Castell”, a 2,5 Km al nord-est de la població.
Es tracta d’un “albacar” amb unes cisternes i una torre, envoltat per una muralla. Aquesta construcció es relaciona amb un barri de 39 cases que s’estén per la vessant est.
Marc Carretero, Iris López, Lucía Gómez, Carla García i Carlos Centelles
Durant temps s’han fet diverses excavacions arqueològiques per tal de conéixer més sobre l’evolució del Castell. En 1988 la Casa Velázquez, va publicar un estudi amb el nom de « Les chateaux Ruraux d’Al-Andalus » o siga Els castells rurals d’Alandalus.
Segons aquest estudi, els elements o zones que destaquen són: una gran muralla de 280 metres en forma poligonal (segles XI-XII). Al centre d’aquest recinte apareixen els restes d’un edifici primitiu que es correspon amb una primera ocupació de l’assentament durant l’època del Califat de Còrdova o inclús anterior (segle IX-X).
En darrer lloc, a la part est i sud-est del recinte defensiu s’entén una zona d’hàbitat escalonat format per cases de planta rectangular amb una única obertura.
Alba Martínez, Marc Martínez, Manuel Marques, Toni Marco i Nacho Mejias.
LES TORRES DEFENSIVES
L’estructura militar de la Vall musulmana, a més del Castell, es completa amb dos castells petits a l’interior: Castro i Alfandech. A més de 4 torres defensives: la torres de la Torrasa, la de Benizahat, la de Benigafull i la torre de la Casota.
La torre de Benizahat es troba dins el casc urbà.
Miguel Capel, Inés Roig, Carles Sánchez, María Salvador i Sergio Bellido
SOCIETAT, ECONOMIA I CULTURA
La Vall morisca tenia una pròspera agricultura. Produïa blat i ordi que eren un cultiu de secà. També garrofes, figues i raïm. A més de melons, carabassa, all, cebes, cànem i morera.
Lydia Serrano, Azahara Soldado, Fran Valls, Carlos Pascual i Joaquín Tido
Els àrabs de la Vall tenien una organització municipal establerta. A més de l’ALCADÍ i L’ALAMI, cal destacar un càrrec que suposava l’autoritat màxima, el CADÍ.
A més cal fer referència a l’ALJAMA, que era la reunió dels principals veïns de la Vall.
Miguel Matey, Ivan Esteve, Anna Salafranca i Manuel Corredera.
Els habitants de la Vall en l’època de dominació àrab, a més de l’agricultura tenien varies activitats comercials i industrials: hi havia moliners, obrers, treballaven a la mina, filàvem cànem, lli, llana, etc. També treballaven l’Olleria, es dedicaven al comerç.
Alberto Carrero, Maite Reolí, Olaya Julià i Blanca Foti.
El professor Leopoldo Peñarroja va estudiar detalladament el nom de la nostra Vall. Des de l’any 1257 ja apareix a les cròniques musulmanes el nom de UXÓ, que en àrab es transcriu SUN.
Aida Boix, Carles Diago, Marta Doñate i Anna Salafranca
Alguns del àrabs que ocupaven les nostres terres, es preocuparen per ensenyar a llegir als seus fills en el Alcorà i destacaren culturalment algunes personalitats com:
MOHAMET BEN HASIAN el Xoni
MOHAMET BEN YNOF BEN GAZLÓN
ALI BEN GAZLÓN
Salvador Carreras, Critian Tribaldos, Alegría Gascón, Anna Cases, Iván Sánchez i Francisco Sánchez
ALÍ BEN GAZLÓN= AL¨BNU GAZLUN fou un destacat gramàtic i literat, alumne del savi valencià poeta contemporani del Cid, El Huescasí.
Adelaida Casino, Aranda Marginà, Santiago Sánchez, David Diego, Rafael Quirat i Serio Martínez
LA RECONQUESTA I JAUME I
Des de 1212 es desenvolupa el període de la RECONQUESTA dels cristians de les terres valencianes que estaven en poder dels musulmans i això també va passar a la Vall. El rei aragonès Jaume I la va dur endavant.
Amb el nom de MUDEJAR són coneguts els moros que seguien amb la seua religió i observant les lleis, usos i costums, vivien en territoris governats per reis cristians i baix la sobirania dels mateixos.
Neus López, Cristina Martínez, Joan Andrés, Helena Sánchez, Sergi Buj, Raúl Arce i Miguel Andrés
El rei Jaume I va portar endavant la reconquesta de les terres castellonenques fins arribar a la Vall d’Uixó. En 3 dies es va fer la rendició d’Uxó, fins la vesprada en que el rei va rebre als moros en la Torre Forçada.
José Dualde, Patricia Fernández, Joaquín Andrés, Lucia Caro i Manuel García
Després de que el rei JAUME I fera la rendició d’Uxó, va deixar als moros que habitaven la Vall, les seues lleis i costums fins que es va produir una sublevació. Alhazrach “el Blau” va encapçalar aquest alçament. I el rei va decretar la seua expulsió.
Dani Pérez, Jaime Ortiz, Alberto Diago, Julián Sánchez, Amine Merockcli
Les CARTES POBLES, son documents que els reis i senyors feudals atorgaven a les poblacions reconquerides als musulmans per tal d’establir les condicions econòmiques, religioses, jurídiques, etc.
la Vall d’Uixó també va rebre aquest document.
En l’any 1238 Jaume I atorga als habitants d’Uxó la primitiva Carta Pobla
Bianca Jiménez, Aida Ruíz, Andrés Kokhan, Nastenca Dura i Antonio Manuel Martínez
Encara que Jaume I atorgà una Carta Pobla als habitant d’Uxó en 1238, la sublevació de Alhazrach, va portar al rei a fer-ne una altra. El 31 d’agost de 1250 s’atorgà amb unes condicions religioses, jurídiques, econòmiques i polítiques.
Mario Usó, Fran Beltrán, Lidia Tur, Mario Salafranca i Alexander Sanz
Després de la incorporació de la Vall a la sobirania del rei JAUME, la comunitat musulmana va continuar amb la seua estructura de poblament i també amb el seu règim jurídic. Aquesta situació es va mantindre durant l’Edat Mitjana fins que el rei Alfons V d’Aragó va donar la Vall al seu germà, Enric el 16 de febrer de 1436
Pablo Sánchez, Kevin Suárez, Andrea Andrés, Raquel Diago i Iván Caballero
Després de viure durant molts anys a les nostres terres, el musulmans van ser expulsats de les terres valencianes en 1609.
Al ser expulsats el habitants musulmans de la Vall, es va fomentar que vingueren famílies cristianes d’altres llocs per tal de repoblar la zona. El document legal que es va signar per fer el repartiment a aquestes famílies nouvingudes va ser l’Escriptura de Població de l’11 de maig de 1613.
Andrea Gómez, Andrea Castillo, Alberto González, Ricardo Castelló, Marina Salvador, Diego Quirant i Benet Ramos
BIBLIOGRAFIA
-APORTACIÓN para una geografía e historia de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las escuelas nacionales. La Vall d’Uixó, 1946
-FALCÓ FUERTES, V. “El castillo islámico de la Vall de Uxó”. Butlletí de l’Associació Arqueológica de la Vall d’Uixó, 2002, nº11
-GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-La CARTA PUEBLA de la Vall d’Uixó. Arxiu municipal de la Vall d’Uixó, 2000
-MUSEU arqueològic de la Vall d’Uixó
-ORTELLS, Vicent. “La Vall d’Uixó: un model polinuclear d’expansió urbana”. En HONORI Garcia: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputació, 1997
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “Un sabio uxonense en la Valencia del siglo XI: Alí Ben Gazlon””. En: HONORI Garcia: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputació, 1987
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. Moriscos y repobladores
-TALAMANTES REBOLLAR, Vicente. “Elements del terme i poble de la Vall segons uns capatrons antics”. Aigualit. La Vall d’Uixó: CEV, 2002, nº 7
