JUNT A L'ERMITA DE LA SAGRADA FAMÍLIA, AL PARATGE DE SANT JOSEP TROBEM ELS RESTES D'UN JACIMENT HABITAT EN ÈPOQUES IBERA I ROMANA. INVESTIGA SOBRE LA PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA EN LA NOSTRA LOCALITAT I QUINS POBLATS I JACIMENTS PODEM TROBAR A LA VALL.
INTRODUCCIÓ
La Vall d’Uixó, gràcies a la seua situació estratègica ha estat sempre ocupada per diversos pobladors al llarg de la seua història.
L'ÈPOCA PREHISTÒRICA
En l’època prehistòrica, concretament al final del Paleolític Superior, existeixen a la Vall diversos jaciments arqueològics que demostren l’ocupació del territori per part de grups humans caçadors recol·lectors: Cova de Sant Josep, Cova de Can Ballester, Cova dels Blaus i Cova dels Orgues.
De tots ells destaca per la seua antiguitat, la Cova de Sant Josep.
Laia Tur, Alba Martínez, Ismael Ortega, Raul Calle
Irene Gómez-Camarro, José Carbonell, Rubén Viñas, Sergio A.
La Cova de Sant Josep és un dels jaciments més antics ocupats pel home, ací a la Vall. L’ocupació data de fa uns 17.000 anys.
Destaquem de la cova la presència de pintures rupestres, que són una de les empremtes més fràgils que els nostres avantpassats van plasmar de distintes formes. En aquest cas parlem d’un estil esquemàtic sense representacions de figures.
María Cano, Sofía Extrems, Alba Torres, Jesús Sánchez
Yolanda Santos, Ana Mocete, Maria Romero, Christian Robles
Les pintures rupestres de la Cova de Sant Josep, es van descobrir en 1993.
Es tracta de dos pintures grans, separades per una distància d’un poquet més d’un metre. Són de color roig; la primera amb línies entrecreuades i la segona és una línia ondulada.
Jaume Peñarroja, Maickel Silvestre, José Sánchez, Izan Sánchez
Vicente Oliver, Javi Millán, Jordi Callau, Laura Serrano
Les pintures rupestres que es trobem situades a l’entrada de la cova, i de les quals no es pot precisar la cronologia, han estat declarades per la UNESCO « Patrimoni de la Humanitat “.
Un dels dibuixos sembla un dibuix de riu i també destaquen dues línies gruixudes entrecreuades acompanyades d’unes taques de color roig.
Marta Galindo, Yanis Soriano, David Cebrián
Paula Tusón, Roser Martínez, Yanira Alcuña, Naiara Mancebo
La Cova dels Blaus és un altre d’aquests jaciments prehistòrics. L’ocupació del lloc pels humans fa uns 11000 anys es localitza en les marjals de la plana (partida de Miramar)
Sara Baena, Valeria Martínez, Luis Megia, Jorge Carvajal
La vida d’aquest poblament, estava determinada pel clima i l’hàbitat característic de la zona.
Vegetació: plantes cobertes de bosquets de pinassa i matoll. La pinassa estava coberta per ginebres i pi roig.
Fauna: cabres munteses, cavalls, conills, llebres, llops, linxos....
Irene Caro, Inma Millán, Manuel Sánchez, Sheila Martínez
Durant el Neolític i l’Edat del Bronze, hi ha constància d’assentaments situats a les parts altres de les muntanyes de la Vall d’Uixó, una població que amb el temps es va estendre en l’Època Ibèrica. D’aquesta època destaquen dos jaciments: el Poblat de Sant Josep i la Punta d’Orleyl. Les dues es trobem damunt una muntanyeta; el primer porta el seu propi nom i el segon es troba front la mar, dominant tota la Vall.
Anabel Tribaldos, Francisco Gallardo, Pablo A. Salafranca
L’ÈPOCA IBÈRICA
En aquesta època els poblats s’adapten al terreny i apareixen com a “oppidum” o fortalesa fortificada. Es per això que per tal de defensar-se construïen al voltant muralles adaptant-se al terreny.
Alguns materials emprats en l’època per a la construcció, eren a més de la pedra, la fusta i el fang.
Carlos Díaz, Ramón Navarré, Momitse Palau
El jaciment o poblat de Sant Josep es troba a l’entrada de la vall fluvial del riu Belcaire. Es va ocupar durant l’època ibèrica en dos moments: del segle V al II aC. i del IV al V d. C.
Destaca per estar estructurat al voltant de dos carrers paral·lels i pel seu caràcter defensiu.
Irene Sánchez, Mª del Carmen Redondo, Alba Torrente
Ariadna Sales, Tamara Canovar, Raul Peñasco, Eloy Andrès
La ciutat ibèrica d’Orlei (Orleyl) es troba situada en una de les darreres estribacions de la Serra d’Espadà, estenent-se al llarg d’un cim de 135 m.
La seua ACRÒPOLIS (o zona alta) té en total 4 fileres de muralla i es van localitzar almenys dos grans edificis públics construïts amb grans pedres.
Podem dir que es tracta d’un exemple d’urbanisme antic.
A més cal destacar les troballes de textos d’escriptura ibèrica i ceràmiques d’importació
Sara Diago, Aroha Calleja, Thais Bailén, Cristina Collado
Alicia Pareja, Sandra Martínez, Alberto Lucas, Fernando Gutiérrez
Lorena Agea, Manuel Aparici, Iván Capel, Marcos García
Yaiza Nebot, Ximo Zorrilla, Fàtima Peirats, Mikel Pérez
Aquesta ciutat destaca a més per la seua NECRÒPOLIS, localitzada a 400 metres del poblat, que és el lloc que els ibers dedicaven als seus morts, on els enterraven amb el seu aixovar, després de ser incinerats (cremats).
Les troballes estaven composades per materials del Bronze valencià, pel que fa a la part alta del poblat, ceràmiques gregues de figures roges, ceràmiques ibèriques zoomorfes i distints ploms amb inscripcions ibèriques.
A més es van trobar fragments d’ossos, metalls i ceràmiques recremats.
Sergio Sánchez, Alexis Paulo, Carlos Fernández, Irene Ortiz, Mª Luisa Gallego
Entre els distints objectes funeraris, destaca una CRÀTERA grega de meitat del segle IV a. C. La seua decoració entra dins del grup de figures roges amb retocs en color blanc: consta d’una franja decorativa amb dues escenes emmarcada per una sanefa de fulles d’olivera en la part superior i una altra de gresques interrompudes per aspes amb punts en els angles, en la inferior.
Carme Vargas, Alba Valle, Alba Peirats, Eric Mancebo
L'ÈPOCA ROMANA
Durant l’època romana no podem parlar de la Vall com de una ciutat, si no més bé de nombroses VILLAE o viles rústiques repartides pel terme .
D’aquesta època podem trobar el següents jaciments localitzats a: Avgda. Agricultor, Amí del Pou, Pipa, la Torrassa, Camí Cloches, Camí Cabres, L’Assegador, etc.
Aquestes viles depenien de la ciutat de Sagunt.
Mª José Gallego, Alejandro Martínez, Sergio García
Les viles estaven situades en zones planes, i disposaven de corrals pel ramat, zona de termes, forn, i zona per a la producció de l’oli.
La VILA ROMANA D’UXÓ és una de les viles més conegudes del terme. Es troba a l’Avinguda Agricultor de la nostra localitat.
Cristina Sáez, Vanesa Fernández, Marc García
Ceràmiques, làpides i altres objectes romans es van rescatar en les excavacions. Per exemple, parlem de vàries làpides funeràries, una d’un home de 56 anys. O també d’altres elements quotidians com les lluernes o llentia d’oli.
José Antonio Moreno, Cristian Navarro, Fanny Antonio
De la vila d’Uxó podem destacar a més el seu MOSAIC. Amb decoració geomètrica constituïda per un medalló central que representa una roseta amb sis pètals en negre, roig i blanc, enquadrada per una espècie d’ones entrecreuades i delimitada per una línia en teseles negres.
Andrea, Frank, Francisco José, Leonel
L’ÈPOCA VISIGÓTICA
Després de l’època romana apareix representada a la nostra localitat l’època TARDO ROMANA O VISIGÒTICA. Fa uns anys es va fer una excavació al Grup especial La Unión i es va localitzar un necròpolis. Cal destacar que aquesta tenia restes d’uns 66 individus.
Judit Rico, Francisco Martínez, Lidia Paradís
La Vall d’Uixó, gràcies a la seua situació estratègica ha estat sempre ocupada per diversos pobladors al llarg de la seua història.
L'ÈPOCA PREHISTÒRICA
En l’època prehistòrica, concretament al final del Paleolític Superior, existeixen a la Vall diversos jaciments arqueològics que demostren l’ocupació del territori per part de grups humans caçadors recol·lectors: Cova de Sant Josep, Cova de Can Ballester, Cova dels Blaus i Cova dels Orgues.
De tots ells destaca per la seua antiguitat, la Cova de Sant Josep.
Laia Tur, Alba Martínez, Ismael Ortega, Raul Calle
Irene Gómez-Camarro, José Carbonell, Rubén Viñas, Sergio A.
La Cova de Sant Josep és un dels jaciments més antics ocupats pel home, ací a la Vall. L’ocupació data de fa uns 17.000 anys.
Destaquem de la cova la presència de pintures rupestres, que són una de les empremtes més fràgils que els nostres avantpassats van plasmar de distintes formes. En aquest cas parlem d’un estil esquemàtic sense representacions de figures.
María Cano, Sofía Extrems, Alba Torres, Jesús Sánchez
Yolanda Santos, Ana Mocete, Maria Romero, Christian Robles
Les pintures rupestres de la Cova de Sant Josep, es van descobrir en 1993.
Es tracta de dos pintures grans, separades per una distància d’un poquet més d’un metre. Són de color roig; la primera amb línies entrecreuades i la segona és una línia ondulada.
Jaume Peñarroja, Maickel Silvestre, José Sánchez, Izan Sánchez
Vicente Oliver, Javi Millán, Jordi Callau, Laura Serrano
Les pintures rupestres que es trobem situades a l’entrada de la cova, i de les quals no es pot precisar la cronologia, han estat declarades per la UNESCO « Patrimoni de la Humanitat “.
Un dels dibuixos sembla un dibuix de riu i també destaquen dues línies gruixudes entrecreuades acompanyades d’unes taques de color roig.
Marta Galindo, Yanis Soriano, David Cebrián
Paula Tusón, Roser Martínez, Yanira Alcuña, Naiara Mancebo
La Cova dels Blaus és un altre d’aquests jaciments prehistòrics. L’ocupació del lloc pels humans fa uns 11000 anys es localitza en les marjals de la plana (partida de Miramar)
Sara Baena, Valeria Martínez, Luis Megia, Jorge Carvajal
La vida d’aquest poblament, estava determinada pel clima i l’hàbitat característic de la zona.
Vegetació: plantes cobertes de bosquets de pinassa i matoll. La pinassa estava coberta per ginebres i pi roig.
Fauna: cabres munteses, cavalls, conills, llebres, llops, linxos....
Irene Caro, Inma Millán, Manuel Sánchez, Sheila Martínez
Durant el Neolític i l’Edat del Bronze, hi ha constància d’assentaments situats a les parts altres de les muntanyes de la Vall d’Uixó, una població que amb el temps es va estendre en l’Època Ibèrica. D’aquesta època destaquen dos jaciments: el Poblat de Sant Josep i la Punta d’Orleyl. Les dues es trobem damunt una muntanyeta; el primer porta el seu propi nom i el segon es troba front la mar, dominant tota la Vall.
Anabel Tribaldos, Francisco Gallardo, Pablo A. Salafranca
L’ÈPOCA IBÈRICA
En aquesta època els poblats s’adapten al terreny i apareixen com a “oppidum” o fortalesa fortificada. Es per això que per tal de defensar-se construïen al voltant muralles adaptant-se al terreny.
Alguns materials emprats en l’època per a la construcció, eren a més de la pedra, la fusta i el fang.
Carlos Díaz, Ramón Navarré, Momitse Palau
El jaciment o poblat de Sant Josep es troba a l’entrada de la vall fluvial del riu Belcaire. Es va ocupar durant l’època ibèrica en dos moments: del segle V al II aC. i del IV al V d. C.
Destaca per estar estructurat al voltant de dos carrers paral·lels i pel seu caràcter defensiu.
Irene Sánchez, Mª del Carmen Redondo, Alba Torrente
Ariadna Sales, Tamara Canovar, Raul Peñasco, Eloy Andrès
La ciutat ibèrica d’Orlei (Orleyl) es troba situada en una de les darreres estribacions de la Serra d’Espadà, estenent-se al llarg d’un cim de 135 m.
La seua ACRÒPOLIS (o zona alta) té en total 4 fileres de muralla i es van localitzar almenys dos grans edificis públics construïts amb grans pedres.
Podem dir que es tracta d’un exemple d’urbanisme antic.
A més cal destacar les troballes de textos d’escriptura ibèrica i ceràmiques d’importació
Sara Diago, Aroha Calleja, Thais Bailén, Cristina Collado
Alicia Pareja, Sandra Martínez, Alberto Lucas, Fernando Gutiérrez
Lorena Agea, Manuel Aparici, Iván Capel, Marcos García
Yaiza Nebot, Ximo Zorrilla, Fàtima Peirats, Mikel Pérez
Aquesta ciutat destaca a més per la seua NECRÒPOLIS, localitzada a 400 metres del poblat, que és el lloc que els ibers dedicaven als seus morts, on els enterraven amb el seu aixovar, després de ser incinerats (cremats).
Les troballes estaven composades per materials del Bronze valencià, pel que fa a la part alta del poblat, ceràmiques gregues de figures roges, ceràmiques ibèriques zoomorfes i distints ploms amb inscripcions ibèriques.
A més es van trobar fragments d’ossos, metalls i ceràmiques recremats.
Sergio Sánchez, Alexis Paulo, Carlos Fernández, Irene Ortiz, Mª Luisa Gallego
Entre els distints objectes funeraris, destaca una CRÀTERA grega de meitat del segle IV a. C. La seua decoració entra dins del grup de figures roges amb retocs en color blanc: consta d’una franja decorativa amb dues escenes emmarcada per una sanefa de fulles d’olivera en la part superior i una altra de gresques interrompudes per aspes amb punts en els angles, en la inferior.
Carme Vargas, Alba Valle, Alba Peirats, Eric Mancebo
L'ÈPOCA ROMANA
Durant l’època romana no podem parlar de la Vall com de una ciutat, si no més bé de nombroses VILLAE o viles rústiques repartides pel terme .
D’aquesta època podem trobar el següents jaciments localitzats a: Avgda. Agricultor, Amí del Pou, Pipa, la Torrassa, Camí Cloches, Camí Cabres, L’Assegador, etc.
Aquestes viles depenien de la ciutat de Sagunt.
Mª José Gallego, Alejandro Martínez, Sergio García
Les viles estaven situades en zones planes, i disposaven de corrals pel ramat, zona de termes, forn, i zona per a la producció de l’oli.
La VILA ROMANA D’UXÓ és una de les viles més conegudes del terme. Es troba a l’Avinguda Agricultor de la nostra localitat.
Cristina Sáez, Vanesa Fernández, Marc García
Ceràmiques, làpides i altres objectes romans es van rescatar en les excavacions. Per exemple, parlem de vàries làpides funeràries, una d’un home de 56 anys. O també d’altres elements quotidians com les lluernes o llentia d’oli.
José Antonio Moreno, Cristian Navarro, Fanny Antonio
De la vila d’Uxó podem destacar a més el seu MOSAIC. Amb decoració geomètrica constituïda per un medalló central que representa una roseta amb sis pètals en negre, roig i blanc, enquadrada per una espècie d’ones entrecreuades i delimitada per una línia en teseles negres.
Andrea, Frank, Francisco José, Leonel
L’ÈPOCA VISIGÓTICA
Després de l’època romana apareix representada a la nostra localitat l’època TARDO ROMANA O VISIGÒTICA. Fa uns anys es va fer una excavació al Grup especial La Unión i es va localitzar un necròpolis. Cal destacar que aquesta tenia restes d’uns 66 individus.
Judit Rico, Francisco Martínez, Lidia Paradís
BIBLIOGRAFIA:
-CATÀLEG d’Informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-GARCIA FUERTES, J. Mª ; MORAÑO POBLADOR, I ; PARIS BURGUETE, F. “La crátera de Orleyl”. Butlletí de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1994, nº0
-GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-GONZÁLEZ ALONSO, Alberto; VIÑUELA CID, Alejandro. “Sant Josep y el arte rupestre de nuestros antepasados”. Aigualit, nº 2
-MUSEU arqueològic de la Vall d’Uixó
-PALASÍ FUERTES, Juan F. El término municipal de la Vall d’uixó: el patrimonio rural no catalogado. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica , 2004
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
-SALVADOR MARCO, Lydia; CASABÓ BERNAD, Josep A. “De quan en la Vall convivien homes i llops”. Llibre de festes de Sant Vicent Ferrer”. La Vall d’Uixó, 2008
-GARCIA FUERTES, J. Mª ; MORAÑO POBLADOR, I ; PARIS BURGUETE, F. “La crátera de Orleyl”. Butlletí de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1994, nº0
-GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-GONZÁLEZ ALONSO, Alberto; VIÑUELA CID, Alejandro. “Sant Josep y el arte rupestre de nuestros antepasados”. Aigualit, nº 2
-MUSEU arqueològic de la Vall d’Uixó
-PALASÍ FUERTES, Juan F. El término municipal de la Vall d’uixó: el patrimonio rural no catalogado. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica , 2004
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
-SALVADOR MARCO, Lydia; CASABÓ BERNAD, Josep A. “De quan en la Vall convivien homes i llops”. Llibre de festes de Sant Vicent Ferrer”. La Vall d’Uixó, 2008
