L’AGRICULTURA, LA INDÚSTRIA, EL COMERÇ O EL TURISME, SÓN SECTORS QUE TENEN A VEURE AMB L’ECONOMIA LOCAL.INVESTIGA L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA VALL D’UIXÓ
EL SECTOR PRIMARI: L’AGRICULTURA
A principi del segle XX es cultivava al terme de la Vall els següents cultius de secà: oliveres, vinyes i alguns fruitals típics de secà, encara que destacava el conreu de les garroferes.
A partir del anys 50 comença a expandir-se el cultiu de regadiu. El producte agrícola que destaca en el regadiu del terme de la Vall és la taronja
Khadija Bouromi, Ángela Rubio, Nohaila Bennis
En l’actualitat el percentatge de la població vallera dedicada a l’agricultura és molt xicotet, sols un 6%.
La crisi que l’agricultura viu al segle XXI, al menys al nostre terme, es deu a la baixada dels preus del cítrics.
Sarai Sales, Fatima Bounass, Iman Aissaoui
EL SECTOR SECUNDARI: LA INDUSTRIA
El tipus d’indústria que destacava a principis del segle XX era el calcer, com a conseqüència de la tradició espardenyera de la localitat. Concretament va a començar a destacar la fàbrica Segarra, encara que hi havia també moltes xicotetes empreses de calçat per tota la Vall.
La fàbrica Segarra en 1915 ja tenia 700 treballadors i acabada la guerra civil amb el monopoli de l’abastiment de l’exèrcit , va aplegar fins 4500 treballadors.
La fàbrica a entrar en crisi a partir dels anys 70.
En 1978 passa a ser propietat del Estat.
En 1990 torna a ser privada una altra vegada.
Finalment, quan en 1992 es produeix el tancament de l’empresa.
Adrián Borrás
La crisi del calcer a la Vall , va fer que els treballadors es dedicaren a altres professions i es va desenvolupar el sector serveis.
EL SECTOR TERCIARI: EL COMERÇ I EL TURISME
A principi del segle XX el sector comercial de la nostra localitat es dedicava a l’alimentació, begudes, tabac, i d’altres com pescaters, ollers, professions artesanals que completaven l’oferta del comerç al detall.
Cal destacar el mercat del divendres que tenia una bona oferta de fruites i verdures. La demanda del servei va fer que l’Ajuntament creara el servici del Mercat Municipal en 1953.
Angélique Santamaria, Asma Hsayni, Julia Vicente, Raquel Pacheco
Als anys 50 i 60 va vindre molta gent d’arreu d’Espanya a la Vall buscant treball a la fàbrica Segarra.
L’afluència de gent immigrant com a conseqüència de la creació i creixement de la fàbrica Segarra va fer que se crearen molts barris: el Grup la Unió, Sant Antoni , el Barri Toledo, la Colònia Segarra, Carmadai i s’obri l’Avinguda Sud-oest.
Roberto Castelló, Jesús Gómez, Diego Chillón, Oualid
LES PAUTES DE L’ACTUAL ECONOMIA VALLERA
En la industria actual destaquen tres sectors: construcció, calçat i comerç citrícola.
El sector agrícola es caracteritza pel monocultiu citrícola: la taronja.
El comerç es localitza a les grans avingudes: Jaume I, Cor de Jesús i Benigafull.
A principi del segle XX es cultivava al terme de la Vall els següents cultius de secà: oliveres, vinyes i alguns fruitals típics de secà, encara que destacava el conreu de les garroferes.
A partir del anys 50 comença a expandir-se el cultiu de regadiu. El producte agrícola que destaca en el regadiu del terme de la Vall és la taronja
Khadija Bouromi, Ángela Rubio, Nohaila Bennis
En l’actualitat el percentatge de la població vallera dedicada a l’agricultura és molt xicotet, sols un 6%.
La crisi que l’agricultura viu al segle XXI, al menys al nostre terme, es deu a la baixada dels preus del cítrics.
Sarai Sales, Fatima Bounass, Iman Aissaoui
EL SECTOR SECUNDARI: LA INDUSTRIA
El tipus d’indústria que destacava a principis del segle XX era el calcer, com a conseqüència de la tradició espardenyera de la localitat. Concretament va a començar a destacar la fàbrica Segarra, encara que hi havia també moltes xicotetes empreses de calçat per tota la Vall.
La fàbrica Segarra en 1915 ja tenia 700 treballadors i acabada la guerra civil amb el monopoli de l’abastiment de l’exèrcit , va aplegar fins 4500 treballadors.
La fàbrica a entrar en crisi a partir dels anys 70.
En 1978 passa a ser propietat del Estat.
En 1990 torna a ser privada una altra vegada.
Finalment, quan en 1992 es produeix el tancament de l’empresa.
Adrián Borrás
La crisi del calcer a la Vall , va fer que els treballadors es dedicaren a altres professions i es va desenvolupar el sector serveis.
EL SECTOR TERCIARI: EL COMERÇ I EL TURISME
A principi del segle XX el sector comercial de la nostra localitat es dedicava a l’alimentació, begudes, tabac, i d’altres com pescaters, ollers, professions artesanals que completaven l’oferta del comerç al detall.
Cal destacar el mercat del divendres que tenia una bona oferta de fruites i verdures. La demanda del servei va fer que l’Ajuntament creara el servici del Mercat Municipal en 1953.
Angélique Santamaria, Asma Hsayni, Julia Vicente, Raquel Pacheco
Als anys 50 i 60 va vindre molta gent d’arreu d’Espanya a la Vall buscant treball a la fàbrica Segarra.
L’afluència de gent immigrant com a conseqüència de la creació i creixement de la fàbrica Segarra va fer que se crearen molts barris: el Grup la Unió, Sant Antoni , el Barri Toledo, la Colònia Segarra, Carmadai i s’obri l’Avinguda Sud-oest.
Roberto Castelló, Jesús Gómez, Diego Chillón, Oualid
LES PAUTES DE L’ACTUAL ECONOMIA VALLERA
En la industria actual destaquen tres sectors: construcció, calçat i comerç citrícola.
El sector agrícola es caracteritza pel monocultiu citrícola: la taronja.
El comerç es localitza a les grans avingudes: Jaume I, Cor de Jesús i Benigafull.
Cal fer menció al turisme, destacant que la font principal del turisme a la nostra localitat és el Paratge de Sant Josep i que també tenen molt a veure la proximitat a la Serra d’Espadá i la costa.
Maria Aguilar, Thaynna, Katalina
BIBLIOGRAFIA:
-CATÀLEG d’Informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
