LA COVA DE SANT JOSEP ÉS CONEGUDA PER MOLTA GENT. MOLTS TURISTES ENS VISITEN ANY RERE ANY PER A VORE-LA. EL QUE POT SER NO SIGA TANT CONEGUT SÓN LES PINTURES RUPESTRES FETES PELS POBLADORS PREHISTÒRICS AL SEU INTERIOR. INVESTIGA I BUSCA INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA COVA I EL RIU SUBTERRÀNI.
INTRODUCCIÓ
La Cova de Sant Josep es troba al Paratge de Sant Josep a 1 Km de la població de la Vall d’Uixó. És un atractiu turístic natural visitat per milers de turistes durant tot l’any.
La longitud coneguda del riu subterrani és d’un 2750 metres, però pot arribar als 4 o 5 Quilometres.
La longitud coneguda del riu subterrani és d’un 2750 metres, però pot arribar als 4 o 5 Quilometres.
Si volem visitar-lo agafem una barca. Una vegada embarcats, per a realitzar el recorregut riu amunt, es creuen nombroses sales i estrets passadissos fins a arribar a una zona on trobem un llac de 12 metres de profunditat. Més endavant hi ha unes platges de grava i estrets passos que ens porten a un altre embarcador, des d’on s’efectua un tram caminant entre curioses formacions geològiques.
Paula Garcia, Maria Serra, Vanessa Badenes, Inés Lluch, Maria Ondoño
ELS DESCOBRIMENTS
Des de principis del segle XX es va descobrir poc a poc el seu interior. Els descobriments realitzats des de 1902 fins els anys 60 van ser:
-1902: “La boca del Forn”, un sifó que interromp el pas
-1926: el sifó aplega al “Llac de Diana”
-1936: apareixen les primeres barques
-1950: es dinamita la “Boca del Forn”
-1958: es fa la cartografia de la cova
-1960: Noves galeries, com "El Estanque Azul”
-1961: Es dinamita el “Llac de Diana”
Marta Martínez, Roser Llobet, Elena Sorribes, Sandra Olmedo, Andra Gabriela Doponete
Des de principis del segle XX es va descobrir poc a poc el seu interior. Els descobriments realitzats des de 1902 fins els anys 60 van ser:
-1902: “La boca del Forn”, un sifó que interromp el pas
-1926: el sifó aplega al “Llac de Diana”
-1936: apareixen les primeres barques
-1950: es dinamita la “Boca del Forn”
-1958: es fa la cartografia de la cova
-1960: Noves galeries, com "El Estanque Azul”
-1961: Es dinamita el “Llac de Diana”
Marta Martínez, Roser Llobet, Elena Sorribes, Sandra Olmedo, Andra Gabriela Doponete
En el segle XVIII, Josep Cavanilles feia referència a les aigües de Sant Josep. També hi ha constància d’elles durant el segle XIX. Però serà des de principi del segle XX quan començarà a explotar-se la cova.
L’any 1902 dos grups de persones competiren per veure quins eren capaços d’endinsar-se més. Un jove va estar apunt de perdre la vida al intentar aplegar a la “Boca del Forn”
L’any 1915 el prestigiós historiador Carlos Sarthou Carreres va fer una exploració parcial.
En 1929 va morir un veí de la Vall a l’intentar superar la “Galeria dels Sifons”.
Balma Fernández, Sara Reyes, Gema Olmedo, Mara Serrano, Alberto Luengo
ORIGEN DE LES AIGÜES
L’origen de les seues aigües no està massa clar. La corrent del riu Subterrani de Sant Josep pot continuar en direccions insospitades.
Alguns estudiosos consideren que té la seua procedència en les filtracions de les serres occidentals de la Vall d’Uixó. Una sèrie de fets fan pensar a uns altres en la possibilitat de que també hi ha contribuït una pèrdua de l’aigua del riu Palància.
Ricardo Bayona, Àlex Montesinos, Vicent Huesa, Jordi San Andrés, Ivan Sánchez
LES CAVITATS, LES GALERIES I LES SALES
A La Cova de Sant Josep podem trobar distintes sales: la “Sala de les rates penades”, “El llac de Diana” “El Pas dels Sifons”, “L’Estany blau”, “Llac del diable” i “Carrerades”
Pablo Martínez, Sofia Zarzoso, Melody Nuño, Elvi Serra, Fernanda Quiroz
A més cal destacar que existeixen unes cavitats que estan relacionades directa o indirectament amb la cova de Sant Josep: la Covatxa de l’Ermita, la Cova de Can Ballester, la Cova dels Orges, Avenc de Sant Josep, Avenc de la Riera, Avenc de la Núvia, Avenc de la Guilla, Avenc de Cavanelles, etc.
Mario Rodriguez, Francisco Bonillo, Carlos Porcar, Pablo Almela, Antoni Sánchez
La Cova al seu interior es divideix en tres sectors: Galeries inicials, galeries centrals, galeries finals.
Des de l’entrada cap l’interior podem trobar les següents sales:
1-Sala de les rates penades
2-Galeria dels Sifons
3-Galeria Seca
4-Sala d’en Vicent
5-Cascada de la flor
6-L’Avenc de la Riera
Jonathan Muñoz, José María López, José Vicente Masia, Sergio Ortega, Victor Rodriguez
LES PINTURES RUPESTRES
La Cova mostra al seu interior unes pintures rupestres prehistòriques. Es troben situades al llindar de la Cova.
Es tracta de dos pannells de roca que conservem les seues representacions realitzades amb pintura de color roig.
Inés Esteve, Laura Esbrí, María Olmedo, Vicente Tamarit, Victor Giménez, Mohammed Maraqui
Si ens fixem bé en les pintures poden dir que són simples, de colors foscs.
El primer d’ells està orientats cap a l’interior de la cova. El pannell ocupa 180 cm d’ample per 90 d’alt. La seua conservació és lamentable tant per alteracions naturals com alteracions humanes de forma involuntària per el seu desconeixement de que està allí.
El segon pannell te paregudes característiques, excepte en l’orientació i la seua grandària.
Alejandro Valentín, Ferran Navarro, Dario Segarra, Ovidi Marí, Miguel Martínez
L’origen de les seues aigües no està massa clar. La corrent del riu Subterrani de Sant Josep pot continuar en direccions insospitades.
Alguns estudiosos consideren que té la seua procedència en les filtracions de les serres occidentals de la Vall d’Uixó. Una sèrie de fets fan pensar a uns altres en la possibilitat de que també hi ha contribuït una pèrdua de l’aigua del riu Palància.
Ricardo Bayona, Àlex Montesinos, Vicent Huesa, Jordi San Andrés, Ivan Sánchez
LES CAVITATS, LES GALERIES I LES SALES
A La Cova de Sant Josep podem trobar distintes sales: la “Sala de les rates penades”, “El llac de Diana” “El Pas dels Sifons”, “L’Estany blau”, “Llac del diable” i “Carrerades”
Pablo Martínez, Sofia Zarzoso, Melody Nuño, Elvi Serra, Fernanda Quiroz
A més cal destacar que existeixen unes cavitats que estan relacionades directa o indirectament amb la cova de Sant Josep: la Covatxa de l’Ermita, la Cova de Can Ballester, la Cova dels Orges, Avenc de Sant Josep, Avenc de la Riera, Avenc de la Núvia, Avenc de la Guilla, Avenc de Cavanelles, etc.
Mario Rodriguez, Francisco Bonillo, Carlos Porcar, Pablo Almela, Antoni Sánchez
La Cova al seu interior es divideix en tres sectors: Galeries inicials, galeries centrals, galeries finals.
Des de l’entrada cap l’interior podem trobar les següents sales:
1-Sala de les rates penades
2-Galeria dels Sifons
3-Galeria Seca
4-Sala d’en Vicent
5-Cascada de la flor
6-L’Avenc de la Riera
Jonathan Muñoz, José María López, José Vicente Masia, Sergio Ortega, Victor Rodriguez
LES PINTURES RUPESTRES
La Cova mostra al seu interior unes pintures rupestres prehistòriques. Es troben situades al llindar de la Cova.
Es tracta de dos pannells de roca que conservem les seues representacions realitzades amb pintura de color roig.
Inés Esteve, Laura Esbrí, María Olmedo, Vicente Tamarit, Victor Giménez, Mohammed Maraqui
Si ens fixem bé en les pintures poden dir que són simples, de colors foscs.
El primer d’ells està orientats cap a l’interior de la cova. El pannell ocupa 180 cm d’ample per 90 d’alt. La seua conservació és lamentable tant per alteracions naturals com alteracions humanes de forma involuntària per el seu desconeixement de que està allí.
El segon pannell te paregudes característiques, excepte en l’orientació i la seua grandària.
Alejandro Valentín, Ferran Navarro, Dario Segarra, Ovidi Marí, Miguel Martínez
EL POBLAT IBÈRIC DE SANT JOSEP
Damunt la cova hi ha una xicoteta muntanya on es troben les restes d’un assentament de l’època ibèrica.
El poblat està situat prop de l’ermita. Aquest jaciment ibèric constitueix un xicotet nucli amurallat, amb una evolució cronològica que presenta tres períodes ocupacionals. L’inici es data per les ceràmiques gregues del segle VI a C. La muralla es va construir amb mamposteria irregular, reforçant-se amb torres de planta quadrada. Entre el material recuperat, va aparèixer material grec. El lloc es va abandonar per complet a finals del segle II a C.
Damunt la cova hi ha una xicoteta muntanya on es troben les restes d’un assentament de l’època ibèrica.
El poblat està situat prop de l’ermita. Aquest jaciment ibèric constitueix un xicotet nucli amurallat, amb una evolució cronològica que presenta tres períodes ocupacionals. L’inici es data per les ceràmiques gregues del segle VI a C. La muralla es va construir amb mamposteria irregular, reforçant-se amb torres de planta quadrada. Entre el material recuperat, va aparèixer material grec. El lloc es va abandonar per complet a finals del segle II a C.
Alberto Peñarroja, Victor Peñarroja, José Carrero, Guillem Peris, Jose Miguel Exposito
BIBLIOGRAFIA
-CATÀLEG d’informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó [2007]
-CATÀLEG de les Coves de Sant Josep. Ajuntament de la Vall d’Uixó [s.a.]
-DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ. SERVEI D’ARQUEOLOGIA
-GONZÁLEZ ALONSO, A. “Sant Josep y el arte rupestre de nuestro antepasados”. Aigualit, nº 2
-NEBOT I POCAR, Vicent ; BORRÀS I XAVIER, J. “El riu subterrani de Sant Joseph”. Aigualit, nº 1, 1994
-CATÀLEG de les Coves de Sant Josep. Ajuntament de la Vall d’Uixó [s.a.]
-DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ. SERVEI D’ARQUEOLOGIA
-GONZÁLEZ ALONSO, A. “Sant Josep y el arte rupestre de nuestro antepasados”. Aigualit, nº 2
-NEBOT I POCAR, Vicent ; BORRÀS I XAVIER, J. “El riu subterrani de Sant Joseph”. Aigualit, nº 1, 1994
