LLEGIM PER A DESCOBRIR EL MÓN

TALLER DE RECERCA D'INFORMACIÓ SOBRE LA VALL D'UIXÓ, ELABORAT PELS ALUMNES DE TERCER CICLE DE PRIMÀRIA DE LA LOCALITAT

2008-07-05T18:31:00.014+02:00

Any rere any hem intentat des de les biblioteques municipals de la Vall d’Uixó que els projectes d’animació lectora proposats a les escoles hagen col·laborat en la difícil tasca de foment de la lectura, atorgant-li un caràcter transversal i utilitzant-la com un transmissor de valors i un element bàsic per a formar als futurs ciutadans que participaran activament en els distints sectors social, cultural i polític de la nostra localitat.

Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó i amb el suport de la Fundació Novessendes, hem portar endavant este Pla Lector amb la intenció de fomentar l’hàbit lector i la comprensió lectora, implicant a tota la comunitat educativa (alumnes-professors-pares) i resta de la ciutadania.

Enguany el lema “LLEGIM PER DECOBRIR EL MÓN” ens condueix cap a noves propostes que fomenten la utilització per par de l’alumnat i professorat de la Informació, la seua elaboració i transmissió mitjançant tots els recursos documentals que tenim al nostre abast, (en suport tradicional o amb les TIC) i tenint a la BIBLIOTECA PÚBLICA I A L’ESCOLAR com a pilars essencials en esta tasca.

El Bloc que us disposeu a llegir es el resultat del taller d’alfabetització informacional sobre la cultura, història i folklore local, que han elaborat els alumnes de tercer cicle de primària de les 12 escoles participants.

Un taller que es fonamentar en els següents trets metodològics:

-TREBALL EN EQUIP.
-APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT.
-METODOLOGIA LÚDICA.

Hem intentat fer atractiva l’activitat utilitzant les TIC, i concretament la participació en el BLOC com una forma “d’enganxar” l’alumnat i pensem que l’hem aconseguit.

FES "CLIC" DAMUNT DEL NOM DE CADA ESCOLA PER TAL DE VEURE LA RECERCA D'INFORMACIÓ.

-CEIP ASSUMPCIÓ: L’església de l’Assumpció
-CEIP AUSIÀS MARCH: Gastronomia i folklore local
-CEIP BLASCO IBÁÑEZ: L’aqüeducte
-CEIP CERVANTES: La nostra Vall
-CEIP COLONIA SEGARRA: Els oficis tradicionals
-CEIP ELEUTERIO PÉREZ: La Vall morisca
-CEIP LA COVA: L'economia
-CEIP LA MOLETA: El control de l’aigua
-CEIP LLEONARD MINGARRO: Els nostres monuments
-CEIP R. CENTELLES: L'església del Sant Àngel
-CEIP ROSARIO PÉREZ : La Vall a la prehistòria i l’edat antiga
-CEIP SANT VICENT : Les Coves de Sant Josep

Res més, tan sols us convidem a visitar-ho i a gaudir i conéixer de més a prop la nostra localitat.

El personal de les biblioteques municipals de la Vall d’Uixó

ELS ALUMNES DEL CEIP CERVANTES INVESTIGUEN SOBRE LA VALL D’UIXÓ

2008-05-20T17:19:00.005+02:00

LA VALL D'UIXÓ ÉS UNA POBLACIÓ DE LA COMARCA DE LA PLANA BAIXA, A LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ.
INVESTIGA COM ÉS LA VALL DEL SEGLE XXI

INTRODUCCIÓ

La Vall d’Uixó és un municipi de la província de Castelló, d’uns 32.000 habitants. Es troba ubicada junt al parc Natural de la Serra d’Espadà i molt a prop de la mar Mediterrània, a 8 quilòmetres de la costa.
Marc Aznar, Pablo Bas, José Esteve, Marcos García, Carlos Llorens

La seua localització amb una altitud mitjana de 118 metres per damunt del nivell del mar i la seua proximitat, es atorga unes condicions meteorològiques típiques de la costa amb hiverns suaus i estius calorosos.
Lucía López, Esther parís, Ruth Ferrando, Marta Esbri

LA PLANA BAIXA
Aquesta localitat pertany a la comarca de la Plana Baixa, comarca que compartim amb altres localitats com són: Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Almenara, Alqueríes, Artana, Betxí, Borriana, Xilxes, Eslida, La Llosa, Moncofa, Nules, Onda, Ribesalbes, Sueras, Tales, Vila-Real i Vilavella.
Marta Ruíz, Lucía Tarraga, Inma Sanchez, Ana Vergara, Sulamita Díaz

EL TERME MUNICIPAL
El nostre terme municipal té una totalitat de 68.190 metres quadrats. La seua extensió compren aproximadament 27000 fanegades de cítrics i la resta es reparteix entre superfícies de secà, muntanya i la mateixa localitat amb els seus barris perifèrics.
Vicente Miquel, Esther Gómez, Ana Martínez, Fatima Martinez

L'ENTORN FÍSIC
Situada junt al parc Natural de la Serra d’Espadà, té repartides pel seu terme diverses fonts; les dues fonts més conegudes són la de Sant Josep i la de la Nogueret.
D’altra banda cal destacar la seua vegetació: garrofers, oliveres, carrasques, lledoners, amborsos, figueres, atmelers, pins i moreres.
Mariano Gracia, Maripaz García, Aritina Voico, Miguel Díaz

La Vall es troba rodejada de muntanyes, tal i com diu el nostre Himne (amb lletra de Lleonard Mingarro i música de Leopoldo Peñarroja). D’aquestes cims, destaquem aquelles que superen els 500 metres com són: la Font de cabres, el Frontó, la Pitera, Penyalva, Penya Migdia, Pipa, Rodeno i Sant de la Pedra.
D’altra banda cal ressaltar l’existència de barrancs com el de Sant Josep, el del Xacó, l’Horteta, el Garrut, el de Randero, la Torrasa, el de la Murta o del Maquial.
Erik Giménez, Lydia González, Marta Rodríguez, Angel Rodriguez

LA SEUA EVOLUCIÓ HISTÒRICA
La Vall d’Uixó, gràcies a la seua situació estratègica ha estat sempre ocupada per diversos pobladors al llarg de la seua història.
En l’època prehistòrica, concretament al final del Paleolític Superior, existeixen a la Vall diversos jaciments arqueològics que demostren l’ocupació del territori per part de grups humans caçadors recol·lectors.

Durant el Neolític i l’Edat del Bronze, hi ha constància d’assentaments situats a les parts altres de les muntanyes de la Vall d’Uixó, una població que amb el temps es va estendre en l’Època Ibèrica. D’Aquesta època destaquen els restes de la Punta d’Orleyl i les de Sant Josep.

Durant l’època romana no podem parlar de la Vall com de una ciutat, si no més bé de nombroses VILLAE o viles rústiques repartides pel terme.

Al voltant del segle X comença la dominació musulmana en la nostra Vall. Amb el temps el poblament se va repartint en diverses alqueries, cada una de les quals era independent i posseïa la seua pròpia zona agrícola, industrial i el seu cementiri.

Després de la incorporació de la Vall a la sobirania del rei JAUME, la comunitat musulmana va continuar amb la seua estructura de poblament i també amb el seu règim jurídic. Aquesta situació es va mantenir durant l’Edat Mitjana fins que el rei Alfons V d’Aragó va donar la Vall al seu germà, Enric el 16 de febrer de 1436.
Al ser expulsats el habitants musulmans de la Vall, l’any 1609 es va fomentar que vingueren famílies cristianes d’altres llocs per tal de repoblar la zona. El document legal que es va signar per fer el repartiment a aquestes famílies nouvingudes va ser l’Escriptura de Població de l’11 de maig de 1613.

Durant el segles XVIII l’aglutinació de les antigues alqueríes musulmanes en dos nuclis o pobles: “el de Dalt” i “el de Baix”, cadascun al voltant d’una parròquia, va conformar que durant el segle XX aquestos dos llocs s’uniren al voltant de l’actual plaça del Centre.
Emilio J. Muñoz, Judith Alcaina, Sonia Gomis, Paula Canelles, Juan Ortega

La Vall d’Uixó, ja al segle XX experimenta una gran expansió econòmica i demogràfica impulsada per la influència industrialitzadora del sector del calçat.
La Guerra Civil significà un dur episodi per als habitants, que en arribar el front de la guerra al seu terme municipal tingueren que abandonar la ciutat durant deu mesos.
Durant les dècades dels 50 i 60 es va produir una arribada de població immigrant molt nombrosa procedent de diferents parts d’Espanya per a treballar en la gran empresa Segarra. El creixement urbà es disparà i la població es converteix en polinuclear amb l’aparició de barris com: La Colònia, Toledo, Carbonaire, la Unió, Sant Antoni, Carmadai i també s’obri l’Avinguda Sud-oest.
Cristina Soriano, Carla Ballester, Roberto Martínez, Cristian Esteve, Cristian Sorribes

L'ECONOMIA
Els trets més significatius de l’economia vallera actual són els següents :
-En la indústria destaquen els sectors de la construcció, el calçat i el comerç citrícola
-En el sector agrícola destaca, el cultiu citricola
-El sector serveis destaca amb un comerç àmpliament desenvolupat
Mar Rebollar, Adrian Rodríguez, Miguel Moreno, Jorge Villalba, Christian Diaz

TRADICIONS I FOLKLORE
La Vall d’Uixó és una localitat molt festera i amb moltes tradicions, ja que durant quasi tot l’any hi ha algun acte festiu pels postres carrers i places. Les seues festes patronals són les de Sant Vicent Ferrer i les de la Sagrada Família, encara que existeixen moltes més festes als barris, les falles i les penyes en festes.
Respecte a la cuina vallera, cal destacar les alguns plats típics com l’empedrao, les coques de tomata o verdura, els barrets, els panet de figa o les manjovenes.
Victor Sánchez, Adrian Navarro, Carlos Gómis, Carlos Millán, María Sanz

BIBLIOGRAFIA

-CATÀLEG d’informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-CATÁLOGO de edificios y bienes de interés cultural de la Vall d’Uixó. Federación Valenciana de Municipios y Provincias (Recursos electrónico)
-CATÁLOGO turístico municipal de la Vall d’Uixó. [2007]
-GARCÍA GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PÀGINA Bloc del IES Honori García de la Vall d’Uixó
-Pàgina web de la Diputació Provincial de Castelló

ELS ALUMNES DEL CEIP BLASCO IBÁÑEZ INVESTIGUEN SOBRE L’AQÜEDUCTE DE LA VALL D’UIXÓ

2008-05-19T18:38:00.007+02:00

L'AQÜEDUCTE QUE TRAVESSA EL BARRANC D'AIGUALIT ES UNA MOSTRA ARQUITECTÒNICA MÉS DE L'EMPREMTA DELS NOSTRES AVANTPASSATS.
INVESTIGA QUE ÉS UN AQÜEDUCTE I PER A QUÈ S'UTILITZAVA I QUINES SÓN LES SEUES CARACTERÍSTIQUES.

INTRODUCCIÓ
Un aqüeducte és un sistema artificial d’abastament d’aigua a una població, indispensables per a travessar rius o valls.
A la Vall d’Uixó destaca l’aqüeducte de Sant Josep.
Jorge Sorribes, Aitor Peña, Yassine ait Lahcen, Carlos Monago

CONJUNT D’AQÜEDUCTES DE SANT JOSEP I L’ALCUDIA
L’aqüeducte de Sant Josep és un conjunt arquitectònic format per dos aqüeductes, el de Sant Josep i el de l’Alcudia. Es troben situats en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. El primer és d’època romana i el segon d’època medieval.
Nerea Rodríguez, Aida Sánchez, Samuel Costache, Raul Moreno

En passar el barranc d’Aigualit es troba el conjunt d’aqüeductes de Sant Josep i de l’Alcudia. Ambdós conformen un conjunt hidràulic utilitzat des de molt antic per fer funcionar dos molins de cereals contigus.
El més gran, el d’època romana, s’ha utilitzat fins als anys trenta del darrer segle i al llarg de la seua existència ha sofert diverses reparacions.
Melanie Sánchez, Alicia González, Angie Marcela, Hamza El Hachaimi, Oussama Chioua

La construcció de l’aqüeducte de Sant Josep, com hem dit abans es deu als romans, per la forma i els materials de construcció (opus rusticus). Amb el temps els musulmans el reconstruïren i més tard un dels arcs es tornà a refer. En total fa uns 100 metres de longitud repartits en diversos arcs de mig punt i altres apuntats.
Pili Cueco, Tania Gómez, Sara Sánchez, Mohamed Faiz

En 1947, Honori Garcia va publicar un article titulat “Algunes reflexions sobre el pont de Sant Josep”. Segons ell les aigües venien de Sant Josep i utilitzaven l’aqüeducte per passar per damunt del barranc d’Aigualit.
Probablement l’aigua anava cap alguna vila romana i per a regar els camps de la zona.
Alex Roman, Miguel Angel Martínez, Sebastián Bortes, Cristian Muñoz

L’AQÜEDUCTE DE L’ARQUET
En la Vall a més del conjunt d’aqüeductes de Sant Josep i l’Alcudia, en tenim un altre: el de l’Arquet. Aquest es troba en la partida del Poalets, a les afores del casc urbà. Té un sols arc de mig punt. Forma part del sistema hidràulic que reparteix les aigües per la Vall.
Tamara Gómez, Noelia Santiago, Lydia Beltrán, Solin Costache

BIBLIOGRAFIA:

-ENCICLOPÈDIA Salvat Català. Barcelona: Salvat, 2000, vol. 2
-CATÁLOGO de edificios y bienes de interés cultural de la Vall d’Uixó. Federación Valenciana de Municipios y Provincias (Recursos electrónico)
-CATÀLEG d’informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-GARCÍA GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-CATÁLOGO turístico municipal de la Vall d’Uixó. [2007]

ELS ALUMNES DEL CEIP SANT VICENT INVESTIGUEN SOBRE LA COVA DE SANT JOSEP A LA VALL D’UIXÓ

2008-05-14T20:24:00.008+02:00

LA COVA DE SANT JOSEP ÉS CONEGUDA PER MOLTA GENT. MOLTS TURISTES ENS VISITEN ANY RERE ANY PER A VORE-LA. EL QUE POT SER NO SIGA TANT CONEGUT SÓN LES PINTURES RUPESTRES FETES PELS POBLADORS PREHISTÒRICS AL SEU INTERIOR.

INVESTIGA I BUSCA INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA COVA I EL RIU SUBTERRÀNI.

INTRODUCCIÓ

La Cova de Sant Josep es troba al Paratge de Sant Josep a 1 Km de la població de la Vall d’Uixó. És un atractiu turístic natural visitat per milers de turistes durant tot l’any.
La longitud coneguda del riu subterrani és d’un 2750 metres, però pot arribar als 4 o 5 Quilometres.

Si volem visitar-lo agafem una barca. Una vegada embarcats, per a realitzar el recorregut riu amunt, es creuen nombroses sales i estrets passadissos fins a arribar a una zona on trobem un llac de 12 metres de profunditat. Més endavant hi ha unes platges de grava i estrets passos que ens porten a un altre embarcador, des d’on s’efectua un tram caminant entre curioses formacions geològiques.
Paula Garcia, Maria Serra, Vanessa Badenes, Inés Lluch, Maria Ondoño

ELS DESCOBRIMENTS
Des de principis del segle XX es va descobrir poc a poc el seu interior. Els descobriments realitzats des de 1902 fins els anys 60 van ser:
-1902: “La boca del Forn”, un sifó que interromp el pas
-1926: el sifó aplega al “Llac de Diana”
-1936: apareixen les primeres barques
-1950: es dinamita la “Boca del Forn”
-1958: es fa la cartografia de la cova
-1960: Noves galeries, com "El Estanque Azul”
-1961: Es dinamita el “Llac de Diana”
Marta Martínez, Roser Llobet, Elena Sorribes, Sandra Olmedo, Andra Gabriela Doponete

En el segle XVIII, Josep Cavanilles feia referència a les aigües de Sant Josep. També hi ha constància d’elles durant el segle XIX. Però serà des de principi del segle XX quan començarà a explotar-se la cova.
L’any 1902 dos grups de persones competiren per veure quins eren capaços d’endinsar-se més. Un jove va estar apunt de perdre la vida al intentar aplegar a la “Boca del Forn”
L’any 1915 el prestigiós historiador Carlos Sarthou Carreres va fer una exploració parcial.
En 1929 va morir un veí de la Vall a l’intentar superar la “Galeria dels Sifons”.
Balma Fernández, Sara Reyes, Gema Olmedo, Mara Serrano, Alberto Luengo

ORIGEN DE LES AIGÜES
L’origen de les seues aigües no està massa clar. La corrent del riu Subterrani de Sant Josep pot continuar en direccions insospitades.
Alguns estudiosos consideren que té la seua procedència en les filtracions de les serres occidentals de la Vall d’Uixó. Una sèrie de fets fan pensar a uns altres en la possibilitat de que també hi ha contribuït una pèrdua de l’aigua del riu Palància.
Ricardo Bayona, Àlex Montesinos, Vicent Huesa, Jordi San Andrés, Ivan Sánchez

LES CAVITATS, LES GALERIES I LES SALES
A La Cova de Sant Josep podem trobar distintes sales: la “Sala de les rates penades”, “El llac de Diana” “El Pas dels Sifons”, “L’Estany blau”, “Llac del diable” i “Carrerades”
Pablo Martínez, Sofia Zarzoso, Melody Nuño, Elvi Serra, Fernanda Quiroz

A més cal destacar que existeixen unes cavitats que estan relacionades directa o indirectament amb la cova de Sant Josep: la Covatxa de l’Ermita, la Cova de Can Ballester, la Cova dels Orges, Avenc de Sant Josep, Avenc de la Riera, Avenc de la Núvia, Avenc de la Guilla, Avenc de Cavanelles, etc.
Mario Rodriguez, Francisco Bonillo, Carlos Porcar, Pablo Almela, Antoni Sánchez

La Cova al seu interior es divideix en tres sectors: Galeries inicials, galeries centrals, galeries finals.
Des de l’entrada cap l’interior podem trobar les següents sales:
1-Sala de les rates penades
2-Galeria dels Sifons
3-Galeria Seca
4-Sala d’en Vicent
5-Cascada de la flor
6-L’Avenc de la Riera
Jonathan Muñoz, José María López, José Vicente Masia, Sergio Ortega, Victor Rodriguez

LES PINTURES RUPESTRES
La Cova mostra al seu interior unes pintures rupestres prehistòriques. Es troben situades al llindar de la Cova.
Es tracta de dos pannells de roca que conservem les seues representacions realitzades amb pintura de color roig.
Inés Esteve, Laura Esbrí, María Olmedo, Vicente Tamarit, Victor Giménez, Mohammed Maraqui

Si ens fixem bé en les pintures poden dir que són simples, de colors foscs.
El primer d’ells està orientats cap a l’interior de la cova. El pannell ocupa 180 cm d’ample per 90 d’alt. La seua conservació és lamentable tant per alteracions naturals com alteracions humanes de forma involuntària per el seu desconeixement de que està allí.
El segon pannell te paregudes característiques, excepte en l’orientació i la seua grandària.
Alejandro Valentín, Ferran Navarro, Dario Segarra, Ovidi Marí, Miguel Martínez

EL POBLAT IBÈRIC DE SANT JOSEP
Damunt la cova hi ha una xicoteta muntanya on es troben les restes d’un assentament de l’època ibèrica.
El poblat està situat prop de l’ermita. Aquest jaciment ibèric constitueix un xicotet nucli amurallat, amb una evolució cronològica que presenta tres períodes ocupacionals. L’inici es data per les ceràmiques gregues del segle VI a C. La muralla es va construir amb mamposteria irregular, reforçant-se amb torres de planta quadrada. Entre el material recuperat, va aparèixer material grec. El lloc es va abandonar per complet a finals del segle II a C.

Alberto Peñarroja, Victor Peñarroja, José Carrero, Guillem Peris, Jose Miguel Exposito

BIBLIOGRAFIA

-CATÀLEG d’informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó [2007]
-CATÀLEG de les Coves de Sant Josep. Ajuntament de la Vall d’Uixó [s.a.]
-DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ. SERVEI D’ARQUEOLOGIA
-GONZÁLEZ ALONSO, A. “Sant Josep y el arte rupestre de nuestro antepasados”. Aigualit, nº 2
-NEBOT I POCAR, Vicent ; BORRÀS I XAVIER, J. “El riu subterrani de Sant Joseph”. Aigualit, nº 1, 1994

ELS ALUMNES DEL CEIP LA COVA INVESTIGUEN SOBRE L’ECONOMIA DE LA VALL D’UIXÓ

2008-05-13T17:37:00.003+02:00

L’AGRICULTURA, LA INDÚSTRIA, EL COMERÇ O EL TURISME, SÓN SECTORS QUE TENEN A VEURE AMB L’ECONOMIA LOCAL.
INVESTIGA L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE LA VALL D’UIXÓ

EL SECTOR PRIMARI: L’AGRICULTURA
A principi del segle XX es cultivava al terme de la Vall els següents cultius de secà: oliveres, vinyes i alguns fruitals típics de secà, encara que destacava el conreu de les garroferes.
A partir del anys 50 comença a expandir-se el cultiu de regadiu. El producte agrícola que destaca en el regadiu del terme de la Vall és la taronja
Khadija Bouromi, Ángela Rubio, Nohaila Bennis

En l’actualitat el percentatge de la població vallera dedicada a l’agricultura és molt xicotet, sols un 6%.
La crisi que l’agricultura viu al segle XXI, al menys al nostre terme, es deu a la baixada dels preus del cítrics.
Sarai Sales, Fatima Bounass, Iman Aissaoui

EL SECTOR SECUNDARI: LA INDUSTRIA
El tipus d’indústria que destacava a principis del segle XX era el calcer, com a conseqüència de la tradició espardenyera de la localitat. Concretament va a començar a destacar la fàbrica Segarra, encara que hi havia també moltes xicotetes empreses de calçat per tota la Vall.

La fàbrica Segarra en 1915 ja tenia 700 treballadors i acabada la guerra civil amb el monopoli de l’abastiment de l’exèrcit , va aplegar fins 4500 treballadors.
La fàbrica a entrar en crisi a partir dels anys 70.
En 1978 passa a ser propietat del Estat.
En 1990 torna a ser privada una altra vegada.
Finalment, quan en 1992 es produeix el tancament de l’empresa.
Adrián Borrás

La crisi del calcer a la Vall , va fer que els treballadors es dedicaren a altres professions i es va desenvolupar el sector serveis.

EL SECTOR TERCIARI: EL COMERÇ I EL TURISME
A principi del segle XX el sector comercial de la nostra localitat es dedicava a l’alimentació, begudes, tabac, i d’altres com pescaters, ollers, professions artesanals que completaven l’oferta del comerç al detall.
Cal destacar el mercat del divendres que tenia una bona oferta de fruites i verdures. La demanda del servei va fer que l’Ajuntament creara el servici del Mercat Municipal en 1953.
Angélique Santamaria, Asma Hsayni, Julia Vicente, Raquel Pacheco

Als anys 50 i 60 va vindre molta gent d’arreu d’Espanya a la Vall buscant treball a la fàbrica Segarra.
L’afluència de gent immigrant com a conseqüència de la creació i creixement de la fàbrica Segarra va fer que se crearen molts barris: el Grup la Unió, Sant Antoni , el Barri Toledo, la Colònia Segarra, Carmadai i s’obri l’Avinguda Sud-oest.
Roberto Castelló, Jesús Gómez, Diego Chillón, Oualid

LES PAUTES DE L’ACTUAL ECONOMIA VALLERA
En la industria actual destaquen tres sectors: construcció, calçat i comerç citrícola.

El sector agrícola es caracteritza pel monocultiu citrícola: la taronja.

El comerç es localitza a les grans avingudes: Jaume I, Cor de Jesús i Benigafull.

Cal fer menció al turisme, destacant que la font principal del turisme a la nostra localitat és el Paratge de Sant Josep i que també tenen molt a veure la proximitat a la Serra d’Espadá i la costa.
Maria Aguilar, Thaynna, Katalina

BIBLIOGRAFIA:

-CATÀLEG d’Informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949

ELS ALUMNES DEL CEIP ROSARIO PÉREZ INVESTIGUEN SOBRE L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DURANT LA PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA A LA VALL D’UIXÓ

2008-05-10T18:45:00.007+02:00

JUNT A L'ERMITA DE LA SAGRADA FAMÍLIA, AL PARATGE DE SANT JOSEP TROBEM ELS RESTES D'UN JACIMENT HABITAT EN ÈPOQUES IBERA I ROMANA.
INVESTIGA SOBRE LA PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA EN LA NOSTRA LOCALITAT I QUINS POBLATS I JACIMENTS PODEM TROBAR A LA VALL.

INTRODUCCIÓ
La Vall d’Uixó, gràcies a la seua situació estratègica ha estat sempre ocupada per diversos pobladors al llarg de la seua història.

L'ÈPOCA PREHISTÒRICA
En l’època prehistòrica, concretament al final del Paleolític Superior, existeixen a la Vall diversos jaciments arqueològics que demostren l’ocupació del territori per part de grups humans caçadors recol·lectors: Cova de Sant Josep, Cova de Can Ballester, Cova dels Blaus i Cova dels Orgues.
De tots ells destaca per la seua antiguitat, la Cova de Sant Josep.
Laia Tur, Alba Martínez, Ismael Ortega, Raul Calle
Irene Gómez-Camarro, José Carbonell, Rubén Viñas, Sergio A.

La Cova de Sant Josep és un dels jaciments més antics ocupats pel home, ací a la Vall. L’ocupació data de fa uns 17.000 anys.
Destaquem de la cova la presència de pintures rupestres, que són una de les empremtes més fràgils que els nostres avantpassats van plasmar de distintes formes. En aquest cas parlem d’un estil esquemàtic sense representacions de figures.
María Cano, Sofía Extrems, Alba Torres, Jesús Sánchez
Yolanda Santos, Ana Mocete, Maria Romero, Christian Robles

Les pintures rupestres de la Cova de Sant Josep, es van descobrir en 1993.
Es tracta de dos pintures grans, separades per una distància d’un poquet més d’un metre. Són de color roig; la primera amb línies entrecreuades i la segona és una línia ondulada.
Jaume Peñarroja, Maickel Silvestre, José Sánchez, Izan Sánchez
Vicente Oliver, Javi Millán, Jordi Callau, Laura Serrano

Les pintures rupestres que es trobem situades a l’entrada de la cova, i de les quals no es pot precisar la cronologia, han estat declarades per la UNESCO « Patrimoni de la Humanitat “.
Un dels dibuixos sembla un dibuix de riu i també destaquen dues línies gruixudes entrecreuades acompanyades d’unes taques de color roig.
Marta Galindo, Yanis Soriano, David Cebrián
Paula Tusón, Roser Martínez, Yanira Alcuña, Naiara Mancebo

La Cova dels Blaus és un altre d’aquests jaciments prehistòrics. L’ocupació del lloc pels humans fa uns 11000 anys es localitza en les marjals de la plana (partida de Miramar)
Sara Baena, Valeria Martínez, Luis Megia, Jorge Carvajal

La vida d’aquest poblament, estava determinada pel clima i l’hàbitat característic de la zona.
Vegetació: plantes cobertes de bosquets de pinassa i matoll. La pinassa estava coberta per ginebres i pi roig.
Fauna: cabres munteses, cavalls, conills, llebres, llops, linxos....
Irene Caro, Inma Millán, Manuel Sánchez, Sheila Martínez

Durant el Neolític i l’Edat del Bronze, hi ha constància d’assentaments situats a les parts altres de les muntanyes de la Vall d’Uixó, una població que amb el temps es va estendre en l’Època Ibèrica. D’aquesta època destaquen dos jaciments: el Poblat de Sant Josep i la Punta d’Orleyl. Les dues es trobem damunt una muntanyeta; el primer porta el seu propi nom i el segon es troba front la mar, dominant tota la Vall.
Anabel Tribaldos, Francisco Gallardo, Pablo A. Salafranca

L’ÈPOCA IBÈRICA
En aquesta època els poblats s’adapten al terreny i apareixen com a “oppidum” o fortalesa fortificada. Es per això que per tal de defensar-se construïen al voltant muralles adaptant-se al terreny.
Alguns materials emprats en l’època per a la construcció, eren a més de la pedra, la fusta i el fang.
Carlos Díaz, Ramón Navarré, Momitse Palau

El jaciment o poblat de Sant Josep es troba a l’entrada de la vall fluvial del riu Belcaire. Es va ocupar durant l’època ibèrica en dos moments: del segle V al II aC. i del IV al V d. C.
Destaca per estar estructurat al voltant de dos carrers paral·lels i pel seu caràcter defensiu.
Irene Sánchez, Mª del Carmen Redondo, Alba Torrente
Ariadna Sales, Tamara Canovar, Raul Peñasco, Eloy Andrès

La ciutat ibèrica d’Orlei (Orleyl) es troba situada en una de les darreres estribacions de la Serra d’Espadà, estenent-se al llarg d’un cim de 135 m.
La seua ACRÒPOLIS (o zona alta) té en total 4 fileres de muralla i es van localitzar almenys dos grans edificis públics construïts amb grans pedres.
Podem dir que es tracta d’un exemple d’urbanisme antic.
A més cal destacar les troballes de textos d’escriptura ibèrica i ceràmiques d’importació
Sara Diago, Aroha Calleja, Thais Bailén, Cristina Collado
Alicia Pareja, Sandra Martínez, Alberto Lucas, Fernando Gutiérrez
Lorena Agea, Manuel Aparici, Iván Capel, Marcos García
Yaiza Nebot, Ximo Zorrilla, Fàtima Peirats, Mikel Pérez

Aquesta ciutat destaca a més per la seua NECRÒPOLIS, localitzada a 400 metres del poblat, que és el lloc que els ibers dedicaven als seus morts, on els enterraven amb el seu aixovar, després de ser incinerats (cremats).
Les troballes estaven composades per materials del Bronze valencià, pel que fa a la part alta del poblat, ceràmiques gregues de figures roges, ceràmiques ibèriques zoomorfes i distints ploms amb inscripcions ibèriques.
A més es van trobar fragments d’ossos, metalls i ceràmiques recremats.
Sergio Sánchez, Alexis Paulo, Carlos Fernández, Irene Ortiz, Mª Luisa Gallego

Entre els distints objectes funeraris, destaca una CRÀTERA grega de meitat del segle IV a. C. La seua decoració entra dins del grup de figures roges amb retocs en color blanc: consta d’una franja decorativa amb dues escenes emmarcada per una sanefa de fulles d’olivera en la part superior i una altra de gresques interrompudes per aspes amb punts en els angles, en la inferior.
Carme Vargas, Alba Valle, Alba Peirats, Eric Mancebo

L'ÈPOCA ROMANA
Durant l’època romana no podem parlar de la Vall com de una ciutat, si no més bé de nombroses VILLAE o viles rústiques repartides pel terme .
D’aquesta època podem trobar el següents jaciments localitzats a: Avgda. Agricultor, Amí del Pou, Pipa, la Torrassa, Camí Cloches, Camí Cabres, L’Assegador, etc.

Aquestes viles depenien de la ciutat de Sagunt.
Mª José Gallego, Alejandro Martínez, Sergio García

Les viles estaven situades en zones planes, i disposaven de corrals pel ramat, zona de termes, forn, i zona per a la producció de l’oli.
La VILA ROMANA D’UXÓ és una de les viles més conegudes del terme. Es troba a l’Avinguda Agricultor de la nostra localitat.
Cristina Sáez, Vanesa Fernández, Marc García

Ceràmiques, làpides i altres objectes romans es van rescatar en les excavacions. Per exemple, parlem de vàries làpides funeràries, una d’un home de 56 anys. O també d’altres elements quotidians com les lluernes o llentia d’oli.
José Antonio Moreno, Cristian Navarro, Fanny Antonio

De la vila d’Uxó podem destacar a més el seu MOSAIC. Amb decoració geomètrica constituïda per un medalló central que representa una roseta amb sis pètals en negre, roig i blanc, enquadrada per una espècie d’ones entrecreuades i delimitada per una línia en teseles negres.
Andrea, Frank, Francisco José, Leonel

L’ÈPOCA VISIGÓTICA
Després de l’època romana apareix representada a la nostra localitat l’època TARDO ROMANA O VISIGÒTICA. Fa uns anys es va fer una excavació al Grup especial La Unión i es va localitzar un necròpolis. Cal destacar que aquesta tenia restes d’uns 66 individus.
Judit Rico, Francisco Martínez, Lidia Paradís

BIBLIOGRAFIA:

-CATÀLEG d’Informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-GARCIA FUERTES, J. Mª ; MORAÑO POBLADOR, I ; PARIS BURGUETE, F. “La crátera de Orleyl”. Butlletí de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1994, nº0
-GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-GONZÁLEZ ALONSO, Alberto; VIÑUELA CID, Alejandro. “Sant Josep y el arte rupestre de nuestros antepasados”. Aigualit, nº 2
-MUSEU arqueològic de la Vall d’Uixó
-PALASÍ FUERTES, Juan F. El término municipal de la Vall d’uixó: el patrimonio rural no catalogado. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica , 2004
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
-SALVADOR MARCO, Lydia; CASABÓ BERNAD, Josep A. “De quan en la Vall convivien homes i llops”. Llibre de festes de Sant Vicent Ferrer”. La Vall d’Uixó, 2008

ELS ALUMNES DEL CEIP AUSIÀS MARCH INVESTIGUEN SOBRE EL FOLKLORE I LA GASTRONOMIA A LA VALL D’UIXÓ

2008-05-07T20:02:00.009+02:00

A TOTA LA COMUNITAT VALENCIANA, PER EXEMPLE, ÉS TÍPIC MENJAR PLATS ELABORATS AMB ARRÒS COM LA PAELLA. TAMBÉ HI HA MOLTES TRADICIONS I FESTES QUE ES CELEBREN AL LLARG DE L’ANY.
INVESTIGA QUINS MENJARS SÓN TÍPICS DE LA NOSTRA LOCALITAT, COM S'ELABOREN I QUINS INGREDIENTS PORTEN I TAMBÉ REPASA LES FESTIVITATS MÉS IMPORTANTS.

INTRODUCCIÓ

La Vall d’Uixó és una localitat amb moltes tradicions culturals i també molt festera, ja que durant quasi tot l’any hi ha algun acte festiu pels nostres carrers i places. Ací tenim les següents celebracions en aquests mesos:

-gener: festes de “Sant Antoni Abat”
-abril: festes patronals de “Sant Vicent Ferrer”
-maig: festes “Mare de Déu dels Desemparats”
-juny: festes “San Querer”, “San Joan” “Sant Antoni de Padua”
-juny/juliol: “Festes Culturals del Grup la Unión”
-agost: festes de “Santa Rosa de Lima” i “les penyes en festes”
Ivan Martínez, Claudia Blaga, José Ramón

-setembre: festes de” la Mare de Déu de la Cova Santa”, de “Sant Teodoro”, “de la Mare de Déu dels Dolors”, “de la Mare de Déu de la Mercè”
-octubre: festes patronal de “la Sagrada Família” , “de la Mare de Déu del Roser”, “del Pilar”, “del Santíssim Crist del Calvari” i finalitza amb les festes de “Sant Roc”
Mayra A. Castro, Maria Marco, Sabina Suciu, Samir El Jazouly

LES FESTES PATRONALS
Les festes de la Sagrada Família en octubre i les de Sant Vicent Ferrer en abril, són les dues festes populars de caràcter patronal que es celebren a la Vall d’Uixó.
Arabia El Jazouli, Jessica A. Triviño, Marisol Casanova, Pili González

Les festes de la Sagrada Família i el Santíssim Crist es celebren a la Vall des de 1747. Les festes es fan al voltant de la parròquia del Sant Àngel Custodi.
Mouna L’harrak, Cristina Cuesta, Maria Lozano, Yazmin Martínez

Aquestes festes patronal són molt conegudes pels actes religiosos, culturals i també pels seus actes taurins. La tradició dels bous al carrer daten des de fa aproximadament cent anys.
De les festes cal destacar la figura del clavaris, que des de fa molts anys eren xics que recollien diners per a fer la festa.
Marco Correntia, Horts Rodríguez, Fidel Zapata, Andrei Neagu, Joni Agudeio

Les Festes de Sant Vicent Ferrer, són l’altra de les dues festes patronals que es celebren a la Vall d’Uixó. Hi ha constància de la seua celebració des de l'any 1725. Aquestes festes es celebren anualment, el dilluns següent al dilluns de Pasqua.
Esther García, Huda Taher, Juanita Mikue, Karima Zabout

En aquestes festes es celebren un fum d’actes religiosos dedicats al pare Sant Vicent, també destaca la Fira Agrícola, actes musicals, culturals, pirotècnics, gastronòmics, esportius i especialment el taurins, amb l’exhibició de bous de reconegudes ramaderies.
Esther García, Huda Tahen, Juanita Mikue, Karima Zabout

LES FALLES
Les Falles són una festa típica valenciana de fogueres, llum i soroll. A la Comunitat Valenciana es celebren des del segle XVIII, encara que existeixen referències anteriors.
Pel que fa a la nostra localitat, cal dir que les falles es celebren des de fa més de vint anys, amb la “plantà” de la Falla Pensat i Fet.
Luminita Pirijoi, Omeima El Madyouni, Carlos Vallejo, Dario Martínez

A la Vall tenim les següents falles:
Falla Pensat i Fet (1982)
Falla L’Ambient (1987)
Falla La que faltava (1995)
Falla Les llimeres (1994)
Falla Sud-oest (1995)
Falla Corts Valencianes (és la més recent)
Cristian Ghib, Niama Kaddouri, Andrea Martínez, Abdilah El Alvany, Angela Martin

LES PENYES
-“Les Penyes en festes” és la festa taurina organitzada per les agrupacions de joves de la Vall, agrupats en penyes. Aquesta festa es celebra la primera setmana d’agost. Es fa a la plaça del mercat, al voltant de la font.
Durant una setmana es fan moltes activitats que s’ofereixen als penyistes i resta d’aficionats como son: tancaments, concursos de ramaderies i nits taurines, a més de menjars de germanor i balls.
José Antonio Atero, Emma Viota, Hana Jabrane

LA SETMANA SANTA
La Setmana Santa és un festa religiosa en la qual participen molts vallers. La festa està organitzada per les Confraries. A la Vall d’Uixó existeixen les següents:

-La confraria de “Granaderos de la Virgen de los Dolores" (des de 1952)
-La confraria de la "Puríssima Sang i Sant Sepulcre" (anys 1698 i 1757)
-La confraria de "Ecce-homo" (des de 1952)
-La confraria de "Jesús Nazareno y Santa Faz" (des de 1950)
-La confraria de la "Mare de Déu del peu de la Creu2 (des de 1977)
Hadjer Badache, Kelly Diaz, Marcos Santamaria

GASTRONOMIA
La cuina vallera té característiques típiques valencianes. A banda de la paella existeixen menjars molt característics de la localitat com per exemple les MANJÓVENES O EL PANETS.
Les manjòvenes són una pasta molt lleugera d’origen musulmà. Està feta amb ous, oli, aigua, farina i sucre.
Els panets porten figues seques, ametlles, llavoretes, aigua, sal i gram d’anís. Fer fer-los necessitem d’un motlle especial per tal de donar-los la forma
Helena Peñarroja, Jilmar Y. Alvarez, Oscar Leiva

L’EMPEDRAO, LES COQUES EN TOMATA O VERDURA I LES FAVES, també són menjars típics de la Vall.
L’empedrao és un menjar típicde caçadors. Els seus ingredients són: arròs, careta de porc, costella de porc, conill o carn de cacera, fesols, tomata, alls, pebra roja, oli, sal i safrà.
Les coques de verdura, tomata, sardines o farinosa, junt a les faves cuites amb alls, llorer i un pesic de sal i oli d’oliva són típiques de les vesprades de bous al carrer.
Emma Viota, José Antonio Atero, Hana Jabrane

BIBLIOGRAFIA:

-CONFRARES: revista anual informativa de Setmana Santa. La Vall d’Uixó, 1999, nº0
-FIESTAS populares en la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, 2001
-FOLLETO turístico de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, 2007
-La CUINA de la iaia. La Vall dUixó: IES Honori Garcia, [2006]
-Las FALLAS en la Vall d’Uixó. La Vall d’Uixó: Junta Local Vallera, [2003]

ELS ALUMNES DEL CEIP R. CENTELLES INVESTIGUEN SOBRE L'ESGLÉSIA DEL SANT ÀNGEL DE LA VALL D'UIXÓ

2008-05-04T18:42:00.013+02:00

L'ESGLÉSIA DEL SANT ÀNGEL CUSTODI ES UNA ALTRA MOSTRA D'ARQUITECTURA RELIGIOSA LOCAL. AL SEU INTERIOR TROBEM UNA INTERESSANT MOSTRA D'ART PICTÒRIC.

INVESTIGA L’ORIGEN I L'EVOLUCIÓ D’AQUEST EDIFICI EMBLEMÀTIC DE LA NOSTRA POBLACIÓ.

INTRODUCCIÓ
L’església del Sant àngel Custodi es troba a la plaça de l’Àngel. Aquest edifici es va construir en el segle XVII, abans que l’església de l’Assumpció.
Juan Mª Cortés, Alex Badenes, Juan Manuel Núñez i Mario Rubio
Elena Pérez, Andrea Marí, Ramón Cervera, Sara Sorribes i Adrián Martínez

ORÍGENS
Respecte als seus orígens cal remuntar-nos a 1436 quan Alfons V donà al seu germà Enric, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó i la serra d’Eslida. D’aquesta manera va quedar constituït el Ducat de Sogorb. El senyoriu continuà amb els successors de l’Infant. El seu fill Enric, conegut amb el nom de l’Infant Fortuna, va construir en un dels llocs d’Uxó, Benigafull, un palau i en ell una capella baix l’advocació del Sant Àngel Custodi.
Alex Berenguer, Ximo Agut, Franc Cubells i Youssef Assaraji
José Luque, Vicente Segarra, Sergio Esteban i Daniel Alba

El cristianisme com a religió majoritària no es generalitza a la Vall fins el segle XVII, malgrat la conversió massiva dels moriscs mitjançant el decret del rei Carles I en 1525. Encara que el culte cristià era minoritari, existeixen documents que esmenten el nom de diversos capellans que van fer missa a la parròquia d’Uxó: Jaime Muntaner (1321), Pedro Urgellés (1347), Mateo de Bitem (1349), Domingo Mercadal (1353), Arnau Pellicer (1362), Pedro Tampéu (1373), Alamany d’Abinyana (1394), Guillermo Cabacés (1424) i Pedro Castell (1493)
Guillem Ortega, Cristian Moreno, Christian Pacual, Roni Gabriel Ravon
Juan Antonio Marina, Fran Luque, Fran Andreu, Ian Millan i Marta Toledo

El 28 de maig de 1602 una Butlla Papal emesa per Clement VIII, ordenà la creació de parròquies a les zones de València, per això s’assenyalà la construcció d’un temple a la Vall de Uxó. L’1 de gener de 1634 Justino Antolinez, bisbe de Tortosa, va assignar la construcció d’un nou temple, que va obrir el seu culte el 10 d’octubre de 1644
Toni López, Sabih Caso, Lauro Aparici i Andreu Matabuena
Eric Martínez, Josep Martínez, Noemí Ruiz, Teo Peñarroja i Albert Ambou

LA PILA BAPTISMAL
En octubre de 1609 van ser expulsats els moriscs de la Vall, quedant a la parròquia sols unes 40 famílies cristianes. Però l’aplegada dels repobladors cristians va dinamitzar-la. És aleshores quan s’instal·len les piles baptismals a les dues parròquies locals.
El bisbe de Tortosa ordenà en 1616 baix pena d’excomunió al rector del Sant Àngel i al de l’Assumpció, que instal·laren en les seues respectives esglésies les piles baptismals.
L’ordre es va executar durant la nit del divendres sant (1 o 2 d’abril de 1616), a portes tancades, beneint-la en la missa del Dissabte Sant.
Mariana Garcia, Ana Zamora, Lucía Gregori i Lorena Guerrero
Julia Ganau, Ana Mª González, Sara Hama, Sofia Pérez

ARQUITECTURA
L’església del Sant Àngel va patir diverses etapes de construcció al llarg del temps. Després de l’ordenació de la creació de parròquies, aquesta va patir varies ampliacions. Es va ampliar per la insuficiència de la capacitat del temple per tal d’albergar als nombrosos feligresos, obligant a ampliar-la cap al 1635 segons traces de l’arquitecte Tomàs Lleonart Esteve i el mestre d’obres Tomàs Paves.
Borja González, Álvaro Pérez, Susana Chen i Sandra Martínez

El creixement social i religiós del vallers durant els primers anys dels segle XVIII, van portar a les autoritats religioses a traslladar el culte cristià a la capella del palau del Ducs de Medinaceli, fins que es feren les obres d’ampliació de l’església del Sant Àngel. Es va obrir el dia 8 d’octubre de 1747. Es va produir la celebració de tres festes solemnes en honor a la Trasllat del Santíssim des de la capella ducal fins la capella del Sagrari.
Rosa Caro, Gemma Abad, Alicia González i Aida Cantalejo

L’església del Sant Àngel Custodi de la Vall, es va acabar d’edificar l’any 1747. es tracta d’una església amb planta de creu llatina amb dues naus laterals, que en l’actualitat no disposen d’il·luminació. Les seues característiques arquitectòniques pel que fa a la façana de l’església cal posar-les dins el Barroc de principis del segle XVII, concretament al estil Carmelità.
José M. Soriano, Pablo Diago, Francisco José Gómez i Leonardo Mars

PINTURA
José Vergara Ximeno és l’autor d’alguns “frescos” de la volta de l’església del Sant Àngel. Aquest artista va nàixer a València en 1726 i va morir en 1799. la figura d’aquest artista naix en un context artístic favorable. Membre d’una importantíssima família d’artistes en distintes facetes. A més va ser deixeble del pintor
Evaristo Múñoz (1684-1737). Va rebre influències de Palomino (1655-1726). Va ocupar importants càrrecs i va realitzar importants projectes, com revisor d’imatges, execució de la decoració de nombrosos temples i esglésies a València, Borriana, Vila-real, Sogorb i a la Vall.
Neus Arnau, Sarai González, Adrián Rubio i Alba Guzmán

L’obra de Vergara en l’església es la següent:
Les Quatre petxines situades baix la cúpula, representatives de l’Àngel Gabriel en l’Anunciació, de Sant Miquel, de Sant Rafael i de l’àngel de la guarda.
A més de 8 medallons representatius de sants doctors i fundadors.
3 grans medallons representatius amb la Sagrada Família.
El fresc de l’altar de Jesús i San Francesc d’Asís. I per últim les 32 petxines de les cupuletes de les naus laterals.
Alejandro Fenollosa, Alvar Bernad, Pau Bernad, Mario Salvador

La tradició oral i la tècnica emprada en les pintures de l’absis, concretament les que adornen la volta central atribueixen l’autoria a l’artista Antonio Palomino, encara que no existeix cap tipus de document que puga donar amb total certesa aquesta autoria.
Acisclo Antonio Palomino de Castro i Velasco va nàixer en Pujalance (Cordovà) en 1655. allí va estudiar. Va anar a Madrid on fou nomenat pintor del Rei (1688). Palomino esgotat pel treball excessiu, arribà al nostre poble cap al 1703 per descansar i prendre les aigües i establi una relació d’amistat amb els Duc. En reconeixement a l’hospitalitat oferida per aquest, realitzaria l’obra a l’església al voltant de 1704. després marxaria a unes altres ciutats, sense haver tornat a València, moria en Madrid l’any 1726.
Marina Beltrán, Alicia Moreno, Maria Teresa Torrico, Helena Jiménez i Rebeca Juliá

Al pintor morellà Joaquin Oliet se l’atribueixen l’autoria d’algunes obres pictòriques de l’església del Sant Àngel. Segons Honori Garcia són els 4 requadres realitzats amb la tècnica del fresc, de la volta major, tancats en moldures daurades i situats en cada costat de la volta compresa entre els arcs:
-Adoració dels Àngels
-Epifania
-Purificació
-Fugida a Egipto
Sergio Zamora, Xavier Diago, Sergio Jiménez, David Avellana i Dylan Rorbeles

L’any 1729 es realitza a la parròquia del Sant Àngel una interessant pintura “al fresc” que té a Francesc d’Asís com a personatge principal. Es parla d’un autor hipotètic: Joaquín Oliet. Es tracta d’una pintura als peus de la nau lateral, situada en una capella coneguda como la de Jesús Nazareno. Aquesta pintura es mural (fresc, temple, oli, cera fresca i encàustica)
Joan Folguerà, Adrián Álvarez, Laura Andrés, Alicia Marina Marin i Maria José Franco

LA RESTAURACIÓ
Durant la guerra civil espanyola l’església del Sant Àngel fou, al igual que la de l’Assumpció, saquejada i afectada pel foc i el fum. El professor de restauració de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, Luis Roig d’Alós va ser l’encarregat de la restauració en octubre de 1941. el treball es va finalitzar el vespre de les festes en honor a la Sagrada Família i el Santíssim Crist, el dia 10 d’octubre de 1942.
Chiara Lapiedra, Sofía Sorribes, Toni Lliberos, Laura LLiberos, Clara Segarra i Mª Carmen Galmés

Després de la restauració podem contemplar una figura central, l’Àngel Custodi situat baix de la Santíssima Trinitat. En la seua ma dreta sosté una espasa, mentre que en l’esquerra manté en alt una corona ducal, la dels ducs de Medinaceli, que tant de renom han tingut en la ciutat. La vallera Gabriela Pacual García, que en aquella època tenia 16 o 17 anys va posar de modelo per al restaurador.
José Vicente Porcar, Mario Tormo, Jordi Fernández, Quique Bonifás, Robert Franch

En l’any 1990 es va celebrar el 250 aniversari de la festa de la Trasllat del Santíssim. Es tractava d’una festa religiosa que a més de publicar el segon número de la revista Guia, realitzaren un munt d’actes com la romeria o com l’ampliació de l’església.
Mª Teresa Pacual, Gissela Holguin, Victor Pujades i Fernando López

BIBLIOGRAFIA:

-ARNAU SEGARRA, Vicente. “Templo parroquial del Santo Ángel (S XVII-XVIII). Guia: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-CATÀLEG d’informació turístic, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-CERCÓS ESPEJO, Sonia. “Una breve mirada crítica a la ornamentación pictórica del Santo Àngel: José Vergara Ximeno (1726-1799)”. Aigualit, 2006, nº 10, p. 101-113
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Pintura mural de la Estigmatización de San Francisco en la Iglesia del Santo Ángel. Guía : revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Un ángel en el cielo”. Orleyl, 2004, nº 1, p. 65-68
-FUERTES PALASÍ, Juan F. “Els frecs de l’absis de la parroquia del Sant Àngel Custodi”. Butlletí d’informació de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1995, nº 1
-GARCIA, Honorio. Historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “La parroquial del Ángel Custodio a la luz de nuevos datos históricos (1250-1900). Guía: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949

ELS ALUMNES DEL CEIP ELEUTERIO PÉREZ INVESTIGUEN SOBRE LA VALL MORISCA

2008-04-22T19:54:00.005+02:00

L'ERMITA DEDICADA A LA MARE DE DÉU DEL ROSER ESTÀ SITUADA EN UN DELS RACONS MÉS ANTICS DE LA CIUTAT. LA VALL S'HA FORMAT A PARTIR DE LA UNIÓ DE DIVERSES ALQUERIES MORES QUE S’UNIREM EN “EL LLOC DE D’ALT “ I “EL LLOC DE BAIX” AL LLARG DEL SEGLE XVII.
INVESTIGA QUINES EREN AQUESTES ALQUERIES, ON ESTAVEN MÉS O MENYS UBICADES I COM VA SER LA VIDA DURANT AQUESTA ÈPOCA.

INTRODUCCIÓ

Al voltant del segle X comença la dominació musulmana en la nostra Vall. Amb el temps el poblament es va repartint en diverses alqueries, cada una de les quals era independent i posseïa la seua pròpia zona agrícola, industrial i el seu cementiri.
Les alqueries eren: L’Alcudia, Benigafull, Ceneja, Benizahat o Benisayet, Zeneta, Benigasló, Orleyl, , Care, Benadalmech i Haraturle.
Pablo Gil, Iván Verdú, Carlos Morata, Albert Lorenzo

De les 6 alqueries principals , Alcudia, Benigafull, Ceneja, Benizahat, Zeneta i Benigasló, 4 d’elles formaren el nucli original del nostre poble: L’Alcudia, Benigafull, Zeneta i Benizahat.
David Segarra, Marina Aragonés, Victor Corma i Jaume Cubells

Les alqueries que estaven localitzades a la part alta del terme municipal segons Honori García en el seu llibre Notas para la historia de Vall de Uxó, eren: Castro, Benicapdó i Alfandech. A més hi havia altres tres que encara no s’ha precisat la seua situació: Care, Benadalmech i Haraturle.
Ana Peirats, Cristina Cases, Laura Gómez, Mario Juan

EL CASTELL

El Castell servia per tal d’albergar la població davant qualsevol perill, encara que sembla que mai va ocórrer.
Aquest castell compta amb un primitiu recinte construït en el segle X i conté un aljub. Posteriorment es va construir un gran recinte poligonal delimitat per un gran muralla.
Salva Ambou, Ricardo Segarra, Ana Aznar, Inma Segarra i Sergi Pérez

Durant l’ocupació àrab de les nostres terres, el castell o “HISN”, dominava la Vall des de el pic on es troba. Aquest HISN o fortificació anterior al segle X i reformada al segles XII i XIII, es troba estratègicament situada sobre el “Pic del Castell”, a 2,5 Km al nord-est de la població.
Es tracta d’un “albacar” amb unes cisternes i una torre, envoltat per una muralla. Aquesta construcció es relaciona amb un barri de 39 cases que s’estén per la vessant est.
Marc Carretero, Iris López, Lucía Gómez, Carla García i Carlos Centelles

Durant temps s’han fet diverses excavacions arqueològiques per tal de conéixer més sobre l’evolució del Castell. En 1988 la Casa Velázquez, va publicar un estudi amb el nom de « Les chateaux Ruraux d’Al-Andalus » o siga Els castells rurals d’Alandalus.
Segons aquest estudi, els elements o zones que destaquen són: una gran muralla de 280 metres en forma poligonal (segles XI-XII). Al centre d’aquest recinte apareixen els restes d’un edifici primitiu que es correspon amb una primera ocupació de l’assentament durant l’època del Califat de Còrdova o inclús anterior (segle IX-X).
En darrer lloc, a la part est i sud-est del recinte defensiu s’entén una zona d’hàbitat escalonat format per cases de planta rectangular amb una única obertura.
Alba Martínez, Marc Martínez, Manuel Marques, Toni Marco i Nacho Mejias.

LES TORRES DEFENSIVES

L’estructura militar de la Vall musulmana, a més del Castell, es completa amb dos castells petits a l’interior: Castro i Alfandech. A més de 4 torres defensives: la torres de la Torrasa, la de Benizahat, la de Benigafull i la torre de la Casota.
La torre de Benizahat es troba dins el casc urbà.
Miguel Capel, Inés Roig, Carles Sánchez, María Salvador i Sergio Bellido

SOCIETAT, ECONOMIA I CULTURA

La Vall morisca tenia una pròspera agricultura. Produïa blat i ordi que eren un cultiu de secà. També garrofes, figues i raïm. A més de melons, carabassa, all, cebes, cànem i morera.
Lydia Serrano, Azahara Soldado, Fran Valls, Carlos Pascual i Joaquín Tido

Els àrabs de la Vall tenien una organització municipal establerta. A més de l’ALCADÍ i L’ALAMI, cal destacar un càrrec que suposava l’autoritat màxima, el CADÍ.
A més cal fer referència a l’ALJAMA, que era la reunió dels principals veïns de la Vall.
Miguel Matey, Ivan Esteve, Anna Salafranca i Manuel Corredera.

Els habitants de la Vall en l’època de dominació àrab, a més de l’agricultura tenien varies activitats comercials i industrials: hi havia moliners, obrers, treballaven a la mina, filàvem cànem, lli, llana, etc. També treballaven l’Olleria, es dedicaven al comerç.
Alberto Carrero, Maite Reolí, Olaya Julià i Blanca Foti.

El professor Leopoldo Peñarroja va estudiar detalladament el nom de la nostra Vall. Des de l’any 1257 ja apareix a les cròniques musulmanes el nom de UXÓ, que en àrab es transcriu SUN.
Aida Boix, Carles Diago, Marta Doñate i Anna Salafranca

Alguns del àrabs que ocupaven les nostres terres, es preocuparen per ensenyar a llegir als seus fills en el Alcorà i destacaren culturalment algunes personalitats com:
MOHAMET BEN HASIAN el Xoni
MOHAMET BEN YNOF BEN GAZLÓN
ALI BEN GAZLÓN
Salvador Carreras, Critian Tribaldos, Alegría Gascón, Anna Cases, Iván Sánchez i Francisco Sánchez

ALÍ BEN GAZLÓN= AL¨BNU GAZLUN fou un destacat gramàtic i literat, alumne del savi valencià poeta contemporani del Cid, El Huescasí.
Adelaida Casino, Aranda Marginà, Santiago Sánchez, David Diego, Rafael Quirat i Serio Martínez

LA RECONQUESTA I JAUME I

Des de 1212 es desenvolupa el període de la RECONQUESTA dels cristians de les terres valencianes que estaven en poder dels musulmans i això també va passar a la Vall. El rei aragonès Jaume I la va dur endavant.
Amb el nom de MUDEJAR són coneguts els moros que seguien amb la seua religió i observant les lleis, usos i costums, vivien en territoris governats per reis cristians i baix la sobirania dels mateixos.
Neus López, Cristina Martínez, Joan Andrés, Helena Sánchez, Sergi Buj, Raúl Arce i Miguel Andrés

El rei Jaume I va portar endavant la reconquesta de les terres castellonenques fins arribar a la Vall d’Uixó. En 3 dies es va fer la rendició d’Uxó, fins la vesprada en que el rei va rebre als moros en la Torre Forçada.
José Dualde, Patricia Fernández, Joaquín Andrés, Lucia Caro i Manuel García

Després de que el rei JAUME I fera la rendició d’Uxó, va deixar als moros que habitaven la Vall, les seues lleis i costums fins que es va produir una sublevació. Alhazrach “el Blau” va encapçalar aquest alçament. I el rei va decretar la seua expulsió.
Dani Pérez, Jaime Ortiz, Alberto Diago, Julián Sánchez, Amine Merockcli

Les CARTES POBLES, son documents que els reis i senyors feudals atorgaven a les poblacions reconquerides als musulmans per tal d’establir les condicions econòmiques, religioses, jurídiques, etc.
la Vall d’Uixó també va rebre aquest document.
En l’any 1238 Jaume I atorga als habitants d’Uxó la primitiva Carta Pobla
Bianca Jiménez, Aida Ruíz, Andrés Kokhan, Nastenca Dura i Antonio Manuel Martínez

Encara que Jaume I atorgà una Carta Pobla als habitant d’Uxó en 1238, la sublevació de Alhazrach, va portar al rei a fer-ne una altra. El 31 d’agost de 1250 s’atorgà amb unes condicions religioses, jurídiques, econòmiques i polítiques.
Mario Usó, Fran Beltrán, Lidia Tur, Mario Salafranca i Alexander Sanz

Després de la incorporació de la Vall a la sobirania del rei JAUME, la comunitat musulmana va continuar amb la seua estructura de poblament i també amb el seu règim jurídic. Aquesta situació es va mantindre durant l’Edat Mitjana fins que el rei Alfons V d’Aragó va donar la Vall al seu germà, Enric el 16 de febrer de 1436
Pablo Sánchez, Kevin Suárez, Andrea Andrés, Raquel Diago i Iván Caballero

Després de viure durant molts anys a les nostres terres, el musulmans van ser expulsats de les terres valencianes en 1609.
Al ser expulsats el habitants musulmans de la Vall, es va fomentar que vingueren famílies cristianes d’altres llocs per tal de repoblar la zona. El document legal que es va signar per fer el repartiment a aquestes famílies nouvingudes va ser l’Escriptura de Població de l’11 de maig de 1613.
Andrea Gómez, Andrea Castillo, Alberto González, Ricardo Castelló, Marina Salvador, Diego Quirant i Benet Ramos

BIBLIOGRAFIA

-APORTACIÓN para una geografía e historia de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las escuelas nacionales. La Vall d’Uixó, 1946
-FALCÓ FUERTES, V. “El castillo islámico de la Vall de Uxó”. Butlletí de l’Associació Arqueológica de la Vall d’Uixó, 2002, nº11
-GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-La CARTA PUEBLA de la Vall d’Uixó. Arxiu municipal de la Vall d’Uixó, 2000
-MUSEU arqueològic de la Vall d’Uixó
-ORTELLS, Vicent. “La Vall d’Uixó: un model polinuclear d’expansió urbana”. En HONORI Garcia: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputació, 1997
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “Un sabio uxonense en la Valencia del siglo XI: Alí Ben Gazlon””. En: HONORI Garcia: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputació, 1987
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. Moriscos y repobladores
-TALAMANTES REBOLLAR, Vicente. “Elements del terme i poble de la Vall segons uns capatrons antics”. Aigualit. La Vall d’Uixó: CEV, 2002, nº 7

ELS ALUMNES DEL CEIP MARE de DÉU de L’ASSUMPCIÓ INVESTIGUEN SOBRE: L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ

2008-04-21T20:09:00.010+02:00

L'ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ ES VA ACABAR DE CONSTRUIR EN EL SEGLE XVIII. EL SEU CAMPANAR ÉS OBRA DEL MESTRE JACINT AGUSTÍ.

INVESTIGA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST EDIFICI.

INTRODUCCIÓ
L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció es troba a la plaça de l’Assumpció. Es un edifici de caràcter religiós que es va acabar de construir a les darreries del segle XVIII, després que l’església de l’Àngel.
Jorge Marín, Javier Orenga, Ana Pérez i J. Miguel González

El Papa Cement VIII atorgà una Butlla en 28 de març de 1602 per tal de donar autorització per a construir una nova església en Benizahat, baix l’advocació de la Mare de Déu.
Pau Orenga, Pedro Díaz, Darío Bonifás i Vicente Garcés

Probablement aquesta nova construcció es va dur a terme en davant a partir de l’any 1611. les seues característiques eren les següents:
-unes proporcions xicotetes
-dos altars
-una capella, entre els contraforts
-el presbiteri al fons, i situada als laterals, les dependències del servei de la sagristia.
Isidro Albiar, Enrique Nohales, Julián Torres i Irene Gaya

Segons Honori Garcia, (l’autor de Notas para una historia de Vall de Uxó), una vegada es van expulsar els àrabs de les nostres terres i es van convertir els que quedaren al cristianisme, es va començar la construcció del temple.
Les etapes en les que es van construir son:
-Des de 1636 en que va començar
-Des de la reanudació en 1739 fins la trasllat del Santíssim en 1749
-Des de 1771 fins 1802, any després del qual es finalitzaren les naus, altars… i es va decorar la cúpula i la bòveda.
-En 1853 es va iniciar el retaule actual
-En 1926 es va acabar la façana baix la direcció de l’arquitecte Mariano Peset
Ismael Garcés, Jorge Moya, Joan Rubio, Daniel Borrás

ESTILS ARQUITECTÒNICS
En aquesta església podem observar diversos estils arquitectònics:
-Neoclàssic
-Barroc
-La gran cúpula situada damunt el creuer, es de herència Renacentista
Paula Gil, Josep Vicent Garcia, Manolo Porcar i Patrici Ródenas

L’ARXIU PARROQUIAL DE L'ESGLÉSIA
L’arxiu parroquial d’aquesta església disposa d’un important fons patrimonial. Els documents son:
-Llibres de registres de Partides Sacramentals, molt bé enquadernats
-Llibre de Confirmacions, des de l’any 1854
-8 llibres de Matrimonis
-Llibres de defuncions, des de l’any 1621 fins l’actualitat
Marina Moreno, Raúl Borrás, Ana Segarra i David Borrás

LA PRIMITIVA PILA BAPTISMAL
L’any 1994 es va trobar, després de fer reformes, la Pila Baptismal primitiva de l’església de Benizahat o de la Mare de Déu de l’Assumpció, des del matí 2 d’abril de 1616, col·locada per ordre expressa del bisbe de Tortosa.
Ferran García, Ramón Esbrí, Sara Buils i Fina Mari Herrero

EL CAMPANAR
La torre del campanar de l’església de l’Assumpció és d’estil barroc valencià. El seu mestre constructor va ser Jacinto Agustí Jurado, que vivia a la Vall d’Uixó.
Aquesta obra va finalitzar el 30 d’abril de 1791

LES PINTURES DE L’ESGLÉSIA
-Del pintor valencià Vicente Castelló (1778-1860) trobem a l’església de l’Assumpció un conjunt mural composat per tres obres datades en 1859: “L’Anunciació”, “la Visitació” i “ la Coronació de la Verge”
-El pintor local Francisco Paula Ramírez (1887-1956), nascut a Baza (Granada) va ser l’autor d’algunes escenes que adornen la Capella.
Bibian Rodríguez, Juan Miguel Monago, Rubén Jiménez i Marta Tamborero

-D’altra banda Joaquín Oliet (pintor morellà 1775-1849) va pintar les pintures de la Cúpula Major.
Teresa Diago, Álvaro Llusar, Javier Beltrán i Miriam Diago

LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU
L’any 1944 va ser beneïda l’actual imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, que substituïa a la primitiva imatge del segle XIX, obra de l’escultor local Josep Marco, de la família dels ESCULTORS
Miriam Ródena, Mar Arzo, Sara Corma, Jaume Pedro Arnau i Alexis Dupla

RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA ANY 2000
La façana principal es composa d’un cos central amb sis columnes d’estil jònic amb garlandes. Tot açò emmarcat en un frontó i dues semiexedres laterals amb dos pilars i dues pilastres.
Cal destacar la utilització de diferents pedres (gris i rosàcia) la qual cosa enriqueix extraordinàriament el conjunt cromàtic de la imatge externa.
Noelia Borràs, Marina Abad, Isabel Sandeces, Josep Karim i Jesús Rubio

BIBLIOGRAFIA

-ASSUMPTA Porta Coeli: publicación con motivo del 75º Aniversario de la terminación de la fachada. La Vall d’Uixó: Asociación cultural Jacinto Agustí, 2002
-CATÀLEG d’Informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-FALCÓ FUERTES, Vicente, [et al.]. Iglesia Parroquial de Nra. Sra. De la Asunción. La Vall dUixó: Parroquia de Nuestra Señora de la Asunción, 2001
-FALCÓ FUERTES, Vicente. Memorias de la parroquia de Nuestra Señora de la Asunción de la Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1999

ELS ALUMNES DEL CEIP LLEONARD MINGARRO INVESTIGUEN SOBRE ELS MONUMENTS A LA VALL D'UIXÓ

2008-04-20T23:58:00.010+02:00

L'ERMITA DEL CRIST DEL CALVARI VA SER CONSTRUÏDA AL SEGLE XVIII I ÉS UN DELS DIVERSOS MONUMENTS RELIGIOSOS QUE HI HA PER LA LOCALITAT.
INVESTIGA SOBRE ALTRES EDIFICIS RELIGIOSOS, CULTURALS I HISTÒRICS QUE TAMBÉ ES TROBEN A LA VALL.

INTRODUCCIÓ
A la Vall d’Uixó tenim molts edificis i monuments per a visitar.

MONUMENTS RELIGIOSOS
A la Vall destaquen els següents edificis de caràcter religiós:
-Ermita del Crist del Calvari
-Ermita de Sant Antoni
-Ermita de la Mare de Déu del Roser
-Església del Sant Àngel
-Església de la Mare de Déu de l’Assumpció
Alicia Salinas, Malquias Claveria, Nabil El Madani, Lidón Gilabert, Majda Amnay

Les dues esglésies locals son:
L’església del Sant Àngel, que es va construir al segle XVII i té una façana d’estil neoclàssic i l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, temple que es va acabar de construir a les darreries del segle XVIII.
David, Mireia, Eva, Jaime i Ruben

Les ermites locals son:
-L’ermita de Sant Antoni, que es va construir al segle XVII
-L’ermita de la Mare de Déu del Roser, que és de dimensions menudes i d’estil senzill com la majoria d’edificis d’aquest tipus en el municipi
-L’ermita de Sant Vicent, que es va construir durant el segle XVII
Ana, Manolo, Alexis, Nayara i Elena

RESTES ARQUEOLÒGIQUES
Contem al nostre terme amb els següents vestigis arqueològics:
-Pintures rupestres
-Ciutat ibèrica de la Punta d’Orlei
-Necròpolis hispano-visigoda
-La torre de la Casota
-Castell d’Uixó
-La torre de la Torrasa
-Poblat ibero-romà de Sant Josep
Antonia Cortés, Alex Moratel, Jennifer Garrido i Agustín Díaz

A més cal destacar que d’aquestes restes arqueològiques hi han algunes de caràcter defensiu com son: el Castell d’Uixó, La torre de la Torrassa i la Torre de la Casota.
Alicia, Malaquias, Nabil, Lidón i Majda

PINTURES RUPESTRES
També a la Vall tenim pintures rupestres que es troben a les Coves de Sant Josep.
En elles s’observa una trassa sinuosa que podia representar el riu. Un altre motiu conté unes línies acompanyades de diverses taques de color roig. La UNESCO les va declarar “Patrimoni de la humanitat”
Lidia, Saray, Sergio, Nico i Jenni

ELS AQÜEDUCTES DE LA VALL
A la nostra localitat trobem:
-L’aqüeducte de Sant Josep, que es va construir a l’època del romans i que es troba prop de les Coves de Sant Josep.
-L’aqüeducte medieval de l’Arquet , que es va construir a l’època medieval i es troba a la partida dels Poalets, als afores del casc urbà.
Raul Moreno, Miriam Diaz, José Vicente Diago i Irene Camacho

La Cova de Sant Josep, l’Església del Sant Àngel i el Poblat iberomà de Sant Josep, son Bens d’Interès Cultural.
Yasmin H., Yanida Galindo i Alexandra Dura

UNA PROPOSTA DE RECORREGUT PELS MONUMENTS DE LA VALL:
1-Ermita de Sant Vicent
2-Església de la Mare de Déu de l’Assumpció
3-Torre de Benizahat (Plaça de l’Assumpció)
4-Església del Sant Àngel
5-Torre de Benigafull (Plaça de l’Àngel)
6-Ermita de la Mare de Déu del Roser
7-Aqüeducte de Sant Josep
Keren, Casandra, Elisabeth, Antonio i Daniel

BIBLIOGRAFIA:

CATÀLEG d'informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d'Uixó. Ajuntament de la Vall d'Uixó, [2007]

ELS ALUMNES DEL CEIP LA MOLETA INVESTIGUEN SOBRE L'AIGUA A LA VALL D'UIXÓ

2008-04-17T19:15:00.011+02:00

EN LA PLAÇA DE SANT VICENT TROBEM UNA FONT DE PEDRA CIRCULAR ON DES DE FA MOLTS ANYS ELS VEÏNS I VEÏNES DE LA ZONA ARREPLEGUEN AIGUA PER A BEURE.

INVESTIGA QUINES ALTRES FONS I SISTEMES DE CAPTACIÓ D’AIGUA PODEM TROBAR ARREU DEL MUNICIPI DE LA VALL.

INTRODUCCIÓ

A la Vall tenim diverses fonts que subministren d’aigua la nostra localitat, encara que les més reconegudes son les de Sant Josep i Anoueret. A aquestes cal afegir altres com la font de la Cervera, la de la Canyeta, la dels Tolls, Cerverola, Xacó i Garrut.
Elena Abad, Joan Carles Cifuentes i Gloria Millán

Juan F. Palasí en el seu llibre El término municipal de Vall de Uxó: el patrimonio rural no catalogado, ens parla de la relació amb el desenvolupament i ocupació dels territoris. A la Vall, des de l’època antiga passant pels àrabs fins l’edat moderna, els homes han construït sistemes de captació d’aigües. Els tres sistemes més importants del terme son:
L’aqüeducte de Sant Josep romà-àrab, i els sistemes d’Aigualit i l’Anoueret, creades durant l’època foral de la segona meitat del segle XVII, encara que ja es menciona l’existència de “la fuente de Aigualit” en un document de 1618.
Anna, Xavi, Jesús

Des de fa molt de temps les aigües de fonts i barrancs del terme de la Vall s’han utilitzat per a diversos usos:
-SANT JOSEP: amb les que es regaven les hortes del Quistel i tot el que en l’actualitat és l’Avinguda Sud-Oest. A més ajudava a l’horta de Baix.
-L’ANOUERET: amb les que es cultivava en el barranc de l’Horteta i algunes parcel·les baix del “poalets”.
-AIGUALIT: amb les que es conreaven distintes hortes.
Indira, Alex i Estela

AIGUALIT
Aquest sistema hidrolòlic estava format pel ullal de la Font del Tolls, que barranc a baix canviava el seu nom pel de Sequieta del Roig.
Andreu Moliner, Mª Dolores Casanova i Victor M. Chillon

SANT JOSEP
L’aflorament d’aigües de Sant Josep va ser el principal de la Vall fins el segle XVII. Durant el dia s’administrava de la següent manera: l’aigua era utilitzada pel regants de l’Alcudia, Benigafull, Ceneja i per la nit, per tal de que no es perdés es recollia en la basa per a la seua posterior utilització per els de Zeneta, Benizahat i Benigasló.
Aitor Gil, Josevi Pérez i Meritxell Aragonés

ANOUERET
La font de l’Anoueret té dues afloracions o ullals: el de l’Anoueret i el de la Canyeta. Diverses fonts i basses arreplegaven les seues aigües: la font de Bessols, la Font Nova, la de L’Olivera, la de la Rambla, la de Sant Roque, la del Carmen i la dels Xorros.
Manu, Joel i Carles

SISTEMES DE CAPTACIÓ D'AIGUA
Les CISTERNES, com a sistema de captació d’aigües s’utilitzen a la Vall des del segle XVII.
Neus, Josep i Mario

Els ALJUBS són un altre sistema de captació d’aigua que permet disposar d’aigua en períodes de mancança.
Es tracta d’una herència romana revitatlizada pels àrabs. ALJUB en àrab significa: POU.
Alguns aljubs que tenim al terme de la Vall son : l’aljub del Corral Blanch, el de Vinambrós i el de Chalma.
Ruben Sandalines, Paola, R, Cristina C., Cristian Palasí

BIBLIOGRAFIA:

-ALMELA ORENGA, Vicente. “Riego y administración de las aguas en la Vall d’Uixó”. En: Aigualit, 2002, nº 7, p. 51-64
-APARICI VILAR, Joaquim. “L’evolució dels cultius al teme de la Vall d’Uixó”. En: Aigualit; 1995, nº 2, p. 44 ss.
-APROXIMACIÓN para una geografía e historia de la Vall de Uxó, hecha por los alumnos de las Escuelas Nacionales. [La Vall d’Uixó] : [s. n], 1946 (exemplar fotocopiat)
-El PERIÒDIC DE LA VALL D’UIXÓ. Març 2001
-FUERTES PALASÍ, Juan F. El término municipal de Vall d’Uxó: el patrimonio rural no catalogado. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica , 2004
-FULLET TURISTIC municipal
GAJA MOLIST, Esteban. 25 años de paz en Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1964
-MORELL EVANGELISTA, Ignacio. Manantiales de la provincia de Castellón. Castelló: Diputació, 1992
-TUR I RUBIO, Josep. “colxo, botija i canter: algunes consideracions”. En: Aigualit, 2001, nº 7, p. 19-27
-URBÁN, José Ramón. “L’aigua a la Vall d’Uixó”. En: Aigualit, 1997, nº 3

ELS ALUMNES DEL CEIP COLONIA SEGARRA INVESTIGUEN SOBRE ELS OFICIS TRADICIONALS DE LA VALL D'UIXÓ

2008-04-01T11:45:00.007+02:00

SABEU QUE ÉS UN OLLER I UN ESPARDENYER?
INVESTIGUEU AMB QUINES PRIMERES MATÈRIES TREBALLEN I QUÉ ELABOREN. RECORDEU QUE AQUESTOS SÓN ALGUNS DEL TREBALLS ARTESANALS TÍPICS DE LA VALL. US PROPOSEM UNA RECERCA D'INFORMACIÓ PEL QUE FA A ALTRES OFICIS TRADICIONALS QUE ACTUALMENT ESTIGUEN QUASI DESAPAREGUTS.

INTRODUCCIÓ
Al principi del segle XX a la Vall d’Uixó trobem moltes professions artesanals, algunes de les quals van desaparèixer poc a poc. A continuació citem algunes de elles:
Oller, barber, bunyoler, carnisser, fuster, xocolater, talabarder, ferrer, llauner, forner, pintor, modista, teuler, pastisser, tintorer, rellotger, sastre, torner, cisteller, matalasser, ebanista, cerraller, pirotècnic, sabater, ordinari, teler, calderer, poaler, barreter, cansalader, ambulant, etc.
De estes professions durant els anys 30, eren més nombroses les de barber, forner, cisteller i sabater.
Amanda del Valle, Melissa Trujillo, Maria García, Nor Osuda, Ana María Fulger

L’OLLER
Un oller és la persona que treballa l’argila per fer olles, perols, porrons, cassoles, etc.
En la Vall podem parlar de l’existència d’ollers des de 1532.
A la Vall s’han comptabilitzat fins a 15 olleries. Els ollers de la localitat elaboren principalment ceràmica de cuina, encara que els darrers anys han tret al mercat noves peces com ara jocs de cafè, de te, etc.
Marina Martínez Vilches, Sheila Alcázar Rodenas, Alba Alonso Caballero, Faima Mohamed Abeida iPatxi Fas Cubells.

Alguns dels utensilis que l’oller utilitza son:
-Canya: tros de canya d’uns 10 , tallada longitudinalment. L’oller l’empra en tornejar l’obra (per allisar, fer les vores de les cassoles, fer la boca de les olles, etc.
-Tisora: la meitat d’unes tisores. S’utilitza per foradar la part superior de les peces botjades en ser girades o per treure les pedretes altres impureses que poden sortir en el fang col·locat al tallador.

-Cordell, maça, fariva, forca, taules, petge, agulla, etc.
Per saber-ne més hem buscat informació sobre algunes paraules que utilitzen els ollers:
-“maurar”: remoure una cosa amb premudes repetides, per estovar-la i fer-la pasta per a l’elaboració.
-“desenfornar”: retirar les olles del forn
-“botjar”: tornejar les peces botjades
-"ansar": proveir de anses les olles
-“envernissar”: cobrir de vernís l’olla per enlluentir-la
-“coure l’obra”: coure les olles
Sebastián, Carla, Cristina A., Cristina C., Ana i Lucía

El fang o l’argila és la matèria base amb la qual es treballa a l’olleria. Aquesta procedeix potser de la Vall, de les partides de Miramar i Montonís; d’Artana, etc.
El procés que seguéis la cassola en la seua fabricació és el següent:
1-Maurar o pastar amb les mans
2-Botjar
3-Girar les peces

4-Ansar
5-Envernisar

6-Coure al forn
Carol, Irene, Alex, Lorenzo i Troyan

L’ESPARDENYER
L’espardenyer és un altre ofici artesanal de la Vall.
Per a fer l’espardenya, primer es fa la trena d’espart o "aixereta" i després li enrotllem una malla de cànem, que anomenem “mocaes”, que ho feien agafant un pollero al qual li enganyaven una pell de conill perquè no es l'aixereta no es fera peluda. Es trenava amb 3, 4 o 5 malles. Es deia “trença encapà”. Finalment es xopava per a que quedara més flexible.
Podem destacar que existien diferents tipus d’espardenyes: la catalana, la de gireta, la de llesta i la de bebenet, etc.
David, Adrián, Alex, Pau i Pablo

La indústria de l’espardenya a la Vall es va introduir al segle XIX. Encara que abans de la mecanització coneixem l'existència d'artesans des de el segle XVII.
Sebastián, Laura, Jose, Raquel, Carlos

A la Vall d’Uixó Durant la Guerra Civil, la base de l’economia eren les espardenyes i les sabates. A més podem dir que durant els anys 30 la Vall era el primer centre productor d’espardenyes de la província de Castelló
Ivan Sos, Bryan Queralt, Cesar Isaac i Kevin Curian

EL CADIRER
El cadirer és un ofici que ha passat a través dels anys de pares a fills. L’ofici de cadirer és molt típic a la Vall d’Uixó.
Per a fer la cadira l'artesà utilitza unes matèries bàsiques:
-la “bora” que és la part imprescindible de la fabricació.
-les cadires més acurades porten el cul de “blanquet”
-el fustam de la cadira por ser: de pí, de mobila, de faig i de moltes fustes més.
Diana, Marta, Ana, Raul i Amanda

BIBLIOGRAFIA:
Aquests son algunes de les referències bibliogràfiques que hem consultat per tal d’elaborar aquest treball de recerca:

-APARICI MARTÍ, Joaquim. « Artesanos musulmanes de la Vall d’Uixó a finales del siglo XV e inicios del siglo XVI ». En: Honori Garcia, el personatge, l’època, el Centre. Castelló: Diputació de Castelló, 1997, pp. 159-170
-GARCIA SANZ, Arcadi. « Los ollers de la Vall d’Uixó: notas históricas”. Assumpta. Publicación del II Centenario de la Parroquia de Nuestra Señora de la Asunción, 1949
-NAVARRO, Nel·lo et al. “Els ollers de la Vall d’Uixó ». Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 1994, nº 1, p. 45-80
-NAVARRO, Nel·lo i LLOMBART, Conxa. “Cadirers”. La Vall d’Uixó, [19--]
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “El gremio de alpargateros y sogueros de la Vall d’Uxó: sus orígenes y sus ordenanzas”. 4ª Separata del Programa de Fiestas de la Sagrada Familia y Smo. Cristo. 1984
-ROVIRA GOMAR, Mª Luisa y SALVADOR, Lydia. “Los inicios de tradición alfarera en la Vall: una olleria en la antigua alquería del Zeneta”. Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 1998, nº 4, p. 69-73
-SANCHIS GUARNER, M. y DIAGO NEBOT, V. J. “L’elaboració manual del cáñamo en la Vall d’Uixó”. Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 2002, nº 8, p. 51-69
-SERRANO I VILAR, Josefina. “L’ofici d’oller o terrisser”. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer, 2006, p. 65-67
-SERRANO VILAR, Josefina. “L’ofici d’espardenyer”. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer, 2008, p. 80-83
-SORRIBES, V.E . i NÚÑEZ, A.A. La Vall d’Uixó durant la Segona República (1931-1936): expectativas, enfrontaments i frustacions en un periòde de crisi. La Vall d’Uixó: Associació Arqueològica, 2001, p.90-95
-TALAMANTES REBOLLAR, Vicent. “Els ollers de la Vall”. LLibre de Festes de Sant Vicent Ferrer, 2002, p. 96-97
-TUR i RUBIO, Joseph. “Aproximació al léxic dels ollers de la Vall d’Uixó”. En : Honori Garcia: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputación de Castelló, 1997, p. 247-261
-VIRUELA MARTINEZ, Rafael. “La Vall d’Uixó: un núcleo zapatero”. En: Honori García: el personatge, l’època, el centre. Castelló: Diputació de Castelló, 1977, p. 113-115
-VIRUELA MARTÍNEZ, Rafael. “La vida cuotidiana en una localitat de la reraguarda republicana: la Vall d’Uixó durant la Guerra Civil”. Aigualit, revista del Centre d’Estudis Vallers, 1999, nº 5, p. 43-72

LA PLAÇA DELS PARAIGÜES PERDUTS

2008-02-24T21:03:00.005+01:00

Enguany el lema de la nostra campanya d'animació lectora “LLEGIM PER DECOBRIR EL MÓN”, ens condueix cap a noves propostes que fomenten la utilització per par de l’alumnat i professorat de la Informació, la seua elaboració i transmissió mitjançant tots els recursos documentals que tenim al nostre abast, (en suport tradicional o amb les TIC) i tenint a la BIBLIOTECA ESCOLAR com un dels aliats essencials en esta tasca.

ACTUACIONS DIRIGIDES ALS ALUMNES

Les activitats proposades enguany als xiquets i xiquetes de la Vall de 3 fins 12 anys, estan relacionades totes elles amb el conte de Nel·lo Navarro i Conxa Llombart “La Plaça dels paraigües perduts” . Estes es dividideixen en tres tipus, segons les edats dels alumnes:

1- INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA: L’HORA DEL CONTE A CÀRREC DEL GRUP “L’ALJUB C.B.”

2- SEGON CICLE DE PRIMÀRIA: TROBADA LITERARIA AMB ELS AUTORS

3- TERCER CICLE DE PRIMÀRIA: TALLER D’ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL A CÀRREC DE LA FUNDACIÓ NOVESSENDES

COMENÇA LA CAMPANYA D'ANIMACIÓ LECTORA MUNICIPAL A LA VALL D'UIXÓ

2008-01-30T23:08:00.001+01:00

Any rere any hem intentat des de les biblioteques municipals que els projectes proposats a les escoles hagin col·laborat amb els mestres en la difícil tasca del foment de la lectura, atorgant-li un caràcter transversal i utilitzant-la com un transmissor de valors i un element bàsic per a formar als futurs ciutadans que participaran activament en els distints sectors social, cultural i polític de la nostra ciutat.

Atenent a les recomanacions de la IFLA/ UNESCO, des de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Vall d'Uixó i amb el suport de la Fundació Novessendes, volem escometre la realització d'este nou Pla lector amb la intenció de fomentar l'hàbit i la comprensió lectora des de l'escola, implicant a tota la comunitat educativa (alumnes, mestres i famílies) i resta de la ciutadania, com una necessitat de primer ordre que incumbeix no sols als mestres i bibliotecaris, sinó a tota la societat.

Les nostres actuacions pretenen continuar fomentant la lectura com un alternativa d'oci i d'enriquiment personal entre els alumnes d'infantil i primària i actualitzar el concepte de lectura utilitzat en esta Societat de la Informació i el Coneixement, on les competències i habilitats lectores es consideren bàsiques per "construir" lectors polivalents capacitats que puguen accedir a la informació i transformar-la en coneixement.

Enguany el lema "LLEGIM PER DESCOBRIR EL MÓN" ens condueix cap a noves propostes que fomenten la utilització, per part de l'alumnat i professorat, de la informació, la seua elaboració i transmissió mitjançant tots el recursos documentals que tenim al nostre abast (suports tradicionals com el llibre o nous com les Noves tecnologies).

No podem oblidar un segon objectiu molt important de la campanya: potenciar les biblioteques escolars i la seua utilització com a Centres de Recursos per a l'Ensenyament i l'Aprenentatge. En aquest sentit, hem projectat també actuacions dirigides al personal docent, relacionades amb l'assessorament i col·laboració en la posada en marxa de les biblioteques escolars amb el Curs "Introducció a la Biblioteca Escolar", certificat pel CEFIRE de Castelló.

La tasca no és gens fàcil però des de les biblioteques locals re tomem aquesta aventura cada vegada amb més il·lusió. Gràcies a tots i totes que han col·laborat en este nou projecte.

Mentre tant ací teniu un article molt interessant, recomanat per l'Associació de Editors Valencians, per tal de "fer boca".

Las nuevas tecnologías como fuente de información.

2007-12-11T12:09:00.000+01:00

El 16/10/07 se publica en el País, Escolarizar la informática, un artículo que reflexiona sobre las ventajas y desventajas que las nuevas tecnologías aportan a los alumnos.
Lejos de ser entendidas como un gran recurso de información y conocimiento con el que ir familiarizándose para sacar el máximo partido a las muchas posibilidades que ofrecen, se quedan limitadas a vagas consultas en las que poco se profundiza, contrasta y reflexiona sobre su contenido, limitándose en la mayoría de los casos a un simple “cortar y pegar”.
Este problema no aparece con las nuevas tecnologías, la falta de destreza de búsqueda en fuentes de información escritas es algo que también se observa diariamente, alumnos que no saben dónde buscar, como utilizar un enciclopedia o les supone un esfuerzo encontrar una palabra en el diccionario, y que, una vez localizada la información, se limitan a copiar como autómatas sin interesarse por el contenido.
Para enfrentase a esto, es fundamental adiestrar a los alumnos en el manejo de las nuevas tecnologías y de cualquier otro tipo de fuente, pero además es necesario crear la necesidad de entender y aprender con nuevas estrategias o nuevos planteamientos, que despierten el interés de los alumnos, una tarea bastante ambiciosa y complicada.

¿QUÉ ES LA LITERATURA DIGITAL?

2007-11-17T23:40:00.000+01:00

Raine Koskimaa, miembro del grupo Hermeneia de la UOC, reflexiona en su artículo "Qué es la literatura digital?... " *, sobre la tipología de textos digitales con la intención de especificar y concretar este nuevo concepto. Koskimaa diferencia entre:

1) Textos digitalizados, que son aquellos que en su origen fueron publicados como textos impresos y que han sido digitalizados a posteriori.

2)Nuevos textos publicados en formato digital, tanto en CD como en formato web.

3)Textos digitales programados (cibertextos),basados en una estructura hipertextual.

4)Web-textos, como subconjunto de los anteriores.

Como vemos, estamos ante una complejidad tipológica de textos que conviven en internet, un universo donde hallaremos tanto literatura digitalizada como literatura digital, siendo esta última la que es consumida en ese mismo contexto.

Para profundizar sobre el tema comentamos otro artículo del mismo autor: "El reto del cibertexto: enseñar literatura en el mundo digital"

En este artículo Koskimaa reflexiona sobre como han intervenido las nuevas tecnologías en la literatura, argumenta que:

- la literatura tradicional ha cedido terreno a los medios electrónicos : a la aparición de nuevos soportes, juegos, TV digital, se suma el nacimiento de la literatura digital con el cibertexto y el tecnotexto, obras literarias que utilizan los medios digitales en red.

- la literatura tradicional ha cambiado desde el nacimiento de los medios electrónicos, la tecnología modifica los argumentos.

Defiende que estas nuevas tecnologías digitales son nuevos recursos que aumentan las posibilidades pedagógicas y hay que entenderlo así independientemente de que nuestra forma de pensar sea anterior a la era digital ya que la literatura es un concepto históricamente cambiante que busca activamente nuevos modelos de expresión, para terminar diciendo que las nuevas tecnologías son el testimonio del cambio cultural y están conectadas a los largos siglos de tradición literaria.

*KOSKIMA, Raine. "¿Qué es la la literatura digital?: una panorámica general de la literatura digital: de los archivos de texto al e-book". En: Textualidades electrónicas, nuevos escenarios para la literatura. Barcelona: UOC, 2005, p. 88-94

LLEGIR EN L'ERA DIGITAL

2007-11-17T22:15:00.000+01:00

El passat dissabte 10 de novembre a Alzira, dins de la segona jornada del curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, organitzat per la Fundació Bromera, Laura Borràs amb la seua ponència "Llegir en l'era digital", ens va introduir en el món de la literatura digital, portant-nos de la maneta des dels seus orígens.

Textos tan innovadors com els poemes figurats llatins o "carmina figurata" , amb els seu caràcter multidimensional, i altres creacions visuals d'autors com Mallarmé o Apollinaire, entre altres, son exemples d’avantguardes que no han estat sempre enteses, inclús en alguns moments de la història van ser considerades d'herètiques. Al segle XXI assistim de nou amb un altre canvi cultural, excepcional especialment per als que no som nadius digitals sinó més bé "immigrants": llegir en l'era digital.

Pot ser per desconeixement en uns casos o per prejudicis en altres, però es ben cert que quan parlem de noves tecnologies, i a més a més lligades estes amb la lectura, apareixen certes reticències.

Eixes innovacions literàries de les que parlàvem abans o les tendències que proliferen avui en internet, coincideixen que totes són en essència textos literaris caracteritzats per la creativitat i envoltats per un avantguardisme, encara que hi ha uns elements que les diferencien: el suport i el canal de distribució, entre altres.

Del text imprès en el format tradicional, hem passat a la pantalla de l’ordinador sense quasi adonar-nos i evidentment, al nostre parèixer, hem guanyat gràcies a internet, pel que fa a la democratització de la lectura i a les possibilitats que ens dona la lectura hipertextual, amb al seu ruptura amb la linealitat.

En definitiva, per a la resolució en positiu d'aquest canvi, es necessari fer un esforç per tal d'alfabetitzar-nos digitalment i apostar clarament per a "aprendre a llegir en el món que ens envolta", tal i com ens proposa Laura Borràs.

Enriqueta Fuertes i Pilar Carot

TALLER DE RECERCA D'INFORMACIÓ.

2007-11-10T13:25:00.000+01:00

Benvinguts i benvingudes al vostre blog.

Des de la Xarxa de Lectura Municipal de la Vall d'Uixó estem treballant un any més per tal de fomentar la lectura entre els xiquets i xiquets d'infantil i primària de la localitat.

Enguany ens plantegem aprofitar les noves tecnologies i internet per acostar la lectura al joves, per aixó us proposem participar en un taller on aprendrem a utilitzar les eines digitals i a fer-les servir en les recerques d'informació.

Us esperem!