LA VALL D'UIXÓ ÉS UNA POBLACIÓ DE LA COMARCA DE LA PLANA BAIXA, A LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ.INVESTIGA COM ÉS LA VALL DEL SEGLE XXI
INTRODUCCIÓ
La Vall d’Uixó és un municipi de la província de Castelló, d’uns 32.000 habitants. Es troba ubicada junt al parc Natural de la Serra d’Espadà i molt a prop de la mar Mediterrània, a 8 quilòmetres de la costa.
Marc Aznar, Pablo Bas, José Esteve, Marcos García, Carlos Llorens
La seua localització amb una altitud mitjana de 118 metres per damunt del nivell del mar i la seua proximitat, es atorga unes condicions meteorològiques típiques de la costa amb hiverns suaus i estius calorosos.
Lucía López, Esther parís, Ruth Ferrando, Marta Esbri
Marc Aznar, Pablo Bas, José Esteve, Marcos García, Carlos Llorens
La seua localització amb una altitud mitjana de 118 metres per damunt del nivell del mar i la seua proximitat, es atorga unes condicions meteorològiques típiques de la costa amb hiverns suaus i estius calorosos.
Lucía López, Esther parís, Ruth Ferrando, Marta Esbri
LA PLANA BAIXA
Aquesta localitat pertany a la comarca de la Plana Baixa, comarca que compartim amb altres localitats com són: Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Almenara, Alqueríes, Artana, Betxí, Borriana, Xilxes, Eslida, La Llosa, Moncofa, Nules, Onda, Ribesalbes, Sueras, Tales, Vila-Real i Vilavella.
Marta Ruíz, Lucía Tarraga, Inma Sanchez, Ana Vergara, Sulamita Díaz
Aquesta localitat pertany a la comarca de la Plana Baixa, comarca que compartim amb altres localitats com són: Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Almenara, Alqueríes, Artana, Betxí, Borriana, Xilxes, Eslida, La Llosa, Moncofa, Nules, Onda, Ribesalbes, Sueras, Tales, Vila-Real i Vilavella.
Marta Ruíz, Lucía Tarraga, Inma Sanchez, Ana Vergara, Sulamita Díaz
EL TERME MUNICIPAL
El nostre terme municipal té una totalitat de 68.190 metres quadrats. La seua extensió compren aproximadament 27000 fanegades de cítrics i la resta es reparteix entre superfícies de secà, muntanya i la mateixa localitat amb els seus barris perifèrics.
Vicente Miquel, Esther Gómez, Ana Martínez, Fatima Martinez
L'ENTORN FÍSICEl nostre terme municipal té una totalitat de 68.190 metres quadrats. La seua extensió compren aproximadament 27000 fanegades de cítrics i la resta es reparteix entre superfícies de secà, muntanya i la mateixa localitat amb els seus barris perifèrics.
Vicente Miquel, Esther Gómez, Ana Martínez, Fatima Martinez
Situada junt al parc Natural de la Serra d’Espadà, té repartides pel seu terme diverses fonts; les dues fonts més conegudes són la de Sant Josep i la de la Nogueret.
D’altra banda cal destacar la seua vegetació: garrofers, oliveres, carrasques, lledoners, amborsos, figueres, atmelers, pins i moreres.
Mariano Gracia, Maripaz García, Aritina Voico, Miguel Díaz
La Vall es troba rodejada de muntanyes, tal i com diu el nostre Himne (amb lletra de Lleonard Mingarro i música de Leopoldo Peñarroja). D’aquestes cims, destaquem aquelles que superen els 500 metres com són: la Font de cabres, el Frontó, la Pitera, Penyalva, Penya Migdia, Pipa, Rodeno i Sant de la Pedra.
D’altra banda cal ressaltar l’existència de barrancs com el de Sant Josep, el del Xacó, l’Horteta, el Garrut, el de Randero, la Torrasa, el de la Murta o del Maquial.
Erik Giménez, Lydia González, Marta Rodríguez, Angel Rodriguez
LA SEUA EVOLUCIÓ HISTÒRICA
La Vall d’Uixó, gràcies a la seua situació estratègica ha estat sempre ocupada per diversos pobladors al llarg de la seua història.
En l’època prehistòrica, concretament al final del Paleolític Superior, existeixen a la Vall diversos jaciments arqueològics que demostren l’ocupació del territori per part de grups humans caçadors recol·lectors.
La Vall d’Uixó, gràcies a la seua situació estratègica ha estat sempre ocupada per diversos pobladors al llarg de la seua història.
En l’època prehistòrica, concretament al final del Paleolític Superior, existeixen a la Vall diversos jaciments arqueològics que demostren l’ocupació del territori per part de grups humans caçadors recol·lectors.
Durant el Neolític i l’Edat del Bronze, hi ha constància d’assentaments situats a les parts altres de les muntanyes de la Vall d’Uixó, una població que amb el temps es va estendre en l’Època Ibèrica. D’Aquesta època destaquen els restes de la Punta d’Orleyl i les de Sant Josep.
Durant l’època romana no podem parlar de la Vall com de una ciutat, si no més bé de nombroses VILLAE o viles rústiques repartides pel terme.
Al voltant del segle X comença la dominació musulmana en la nostra Vall. Amb el temps el poblament se va repartint en diverses alqueries, cada una de les quals era independent i posseïa la seua pròpia zona agrícola, industrial i el seu cementiri.
Després de la incorporació de la Vall a la sobirania del rei JAUME, la comunitat musulmana va continuar amb la seua estructura de poblament i també amb el seu règim jurídic. Aquesta situació es va mantenir durant l’Edat Mitjana fins que el rei Alfons V d’Aragó va donar la Vall al seu germà, Enric el 16 de febrer de 1436.
Al ser expulsats el habitants musulmans de la Vall, l’any 1609 es va fomentar que vingueren famílies cristianes d’altres llocs per tal de repoblar la zona. El document legal que es va signar per fer el repartiment a aquestes famílies nouvingudes va ser l’Escriptura de Població de l’11 de maig de 1613.
Durant el segles XVIII l’aglutinació de les antigues alqueríes musulmanes en dos nuclis o pobles: “el de Dalt” i “el de Baix”, cadascun al voltant d’una parròquia, va conformar que durant el segle XX aquestos dos llocs s’uniren al voltant de l’actual plaça del Centre.
Emilio J. Muñoz, Judith Alcaina, Sonia Gomis, Paula Canelles, Juan Ortega
La Vall d’Uixó, ja al segle XX experimenta una gran expansió econòmica i demogràfica impulsada per la influència industrialitzadora del sector del calçat.
La Guerra Civil significà un dur episodi per als habitants, que en arribar el front de la guerra al seu terme municipal tingueren que abandonar la ciutat durant deu mesos.
Durant les dècades dels 50 i 60 es va produir una arribada de població immigrant molt nombrosa procedent de diferents parts d’Espanya per a treballar en la gran empresa Segarra. El creixement urbà es disparà i la població es converteix en polinuclear amb l’aparició de barris com: La Colònia, Toledo, Carbonaire, la Unió, Sant Antoni, Carmadai i també s’obri l’Avinguda Sud-oest.
Cristina Soriano, Carla Ballester, Roberto Martínez, Cristian Esteve, Cristian Sorribes
L'ECONOMIA
Els trets més significatius de l’economia vallera actual són els següents :
-En la indústria destaquen els sectors de la construcció, el calçat i el comerç citrícola
-En el sector agrícola destaca, el cultiu citricola
-El sector serveis destaca amb un comerç àmpliament desenvolupat
Mar Rebollar, Adrian Rodríguez, Miguel Moreno, Jorge Villalba, Christian Diaz
Els trets més significatius de l’economia vallera actual són els següents :
-En la indústria destaquen els sectors de la construcció, el calçat i el comerç citrícola
-En el sector agrícola destaca, el cultiu citricola
-El sector serveis destaca amb un comerç àmpliament desenvolupat
Mar Rebollar, Adrian Rodríguez, Miguel Moreno, Jorge Villalba, Christian Diaz
TRADICIONS I FOLKLORE
La Vall d’Uixó és una localitat molt festera i amb moltes tradicions, ja que durant quasi tot l’any hi ha algun acte festiu pels postres carrers i places. Les seues festes patronals són les de Sant Vicent Ferrer i les de la Sagrada Família, encara que existeixen moltes més festes als barris, les falles i les penyes en festes.
Respecte a la cuina vallera, cal destacar les alguns plats típics com l’empedrao, les coques de tomata o verdura, els barrets, els panet de figa o les manjovenes.
Victor Sánchez, Adrian Navarro, Carlos Gómis, Carlos Millán, María Sanz
La Vall d’Uixó és una localitat molt festera i amb moltes tradicions, ja que durant quasi tot l’any hi ha algun acte festiu pels postres carrers i places. Les seues festes patronals són les de Sant Vicent Ferrer i les de la Sagrada Família, encara que existeixen moltes més festes als barris, les falles i les penyes en festes.
Respecte a la cuina vallera, cal destacar les alguns plats típics com l’empedrao, les coques de tomata o verdura, els barrets, els panet de figa o les manjovenes.
Victor Sánchez, Adrian Navarro, Carlos Gómis, Carlos Millán, María Sanz
BIBLIOGRAFIA
-CATÀLEG d’informació turística, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-CATÁLOGO de edificios y bienes de interés cultural de la Vall d’Uixó. Federación Valenciana de Municipios y Provincias (Recursos electrónico)
-CATÁLOGO turístico municipal de la Vall d’Uixó. [2007]
-GARCÍA GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PÀGINA Bloc del IES Honori García de la Vall d’Uixó
-Pàgina web de la Diputació Provincial de Castelló
-CATÁLOGO de edificios y bienes de interés cultural de la Vall d’Uixó. Federación Valenciana de Municipios y Provincias (Recursos electrónico)
-CATÁLOGO turístico municipal de la Vall d’Uixó. [2007]
-GARCÍA GARCIA, Honorio. Notas para la historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PÀGINA Bloc del IES Honori García de la Vall d’Uixó
-Pàgina web de la Diputació Provincial de Castelló
