L'ESGLÉSIA DEL SANT ÀNGEL CUSTODI ES UNA ALTRA MOSTRA D'ARQUITECTURA RELIGIOSA LOCAL. AL SEU INTERIOR TROBEM UNA INTERESSANT MOSTRA D'ART PICTÒRIC. INVESTIGA L’ORIGEN I L'EVOLUCIÓ D’AQUEST EDIFICI EMBLEMÀTIC DE LA NOSTRA POBLACIÓ.
INTRODUCCIÓ
L’església del Sant àngel Custodi es troba a la plaça de l’Àngel. Aquest edifici es va construir en el segle XVII, abans que l’església de l’Assumpció.
Juan Mª Cortés, Alex Badenes, Juan Manuel Núñez i Mario Rubio
Elena Pérez, Andrea Marí, Ramón Cervera, Sara Sorribes i Adrián Martínez
ORÍGENS
Respecte als seus orígens cal remuntar-nos a 1436 quan Alfons V donà al seu germà Enric, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó i la serra d’Eslida. D’aquesta manera va quedar constituït el Ducat de Sogorb. El senyoriu continuà amb els successors de l’Infant. El seu fill Enric, conegut amb el nom de l’Infant Fortuna, va construir en un dels llocs d’Uxó, Benigafull, un palau i en ell una capella baix l’advocació del Sant Àngel Custodi.
Alex Berenguer, Ximo Agut, Franc Cubells i Youssef Assaraji
José Luque, Vicente Segarra, Sergio Esteban i Daniel Alba
El cristianisme com a religió majoritària no es generalitza a la Vall fins el segle XVII, malgrat la conversió massiva dels moriscs mitjançant el decret del rei Carles I en 1525. Encara que el culte cristià era minoritari, existeixen documents que esmenten el nom de diversos capellans que van fer missa a la parròquia d’Uxó: Jaime Muntaner (1321), Pedro Urgellés (1347), Mateo de Bitem (1349), Domingo Mercadal (1353), Arnau Pellicer (1362), Pedro Tampéu (1373), Alamany d’Abinyana (1394), Guillermo Cabacés (1424) i Pedro Castell (1493)
Guillem Ortega, Cristian Moreno, Christian Pacual, Roni Gabriel Ravon
Juan Antonio Marina, Fran Luque, Fran Andreu, Ian Millan i Marta Toledo
El 28 de maig de 1602 una Butlla Papal emesa per Clement VIII, ordenà la creació de parròquies a les zones de València, per això s’assenyalà la construcció d’un temple a la Vall de Uxó. L’1 de gener de 1634 Justino Antolinez, bisbe de Tortosa, va assignar la construcció d’un nou temple, que va obrir el seu culte el 10 d’octubre de 1644
Toni López, Sabih Caso, Lauro Aparici i Andreu Matabuena
Eric Martínez, Josep Martínez, Noemí Ruiz, Teo Peñarroja i Albert Ambou
LA PILA BAPTISMAL
En octubre de 1609 van ser expulsats els moriscs de la Vall, quedant a la parròquia sols unes 40 famílies cristianes. Però l’aplegada dels repobladors cristians va dinamitzar-la. És aleshores quan s’instal·len les piles baptismals a les dues parròquies locals.
El bisbe de Tortosa ordenà en 1616 baix pena d’excomunió al rector del Sant Àngel i al de l’Assumpció, que instal·laren en les seues respectives esglésies les piles baptismals.
L’ordre es va executar durant la nit del divendres sant (1 o 2 d’abril de 1616), a portes tancades, beneint-la en la missa del Dissabte Sant.
Mariana Garcia, Ana Zamora, Lucía Gregori i Lorena Guerrero
Julia Ganau, Ana Mª González, Sara Hama, Sofia Pérez
ARQUITECTURA
L’església del Sant Àngel va patir diverses etapes de construcció al llarg del temps. Després de l’ordenació de la creació de parròquies, aquesta va patir varies ampliacions. Es va ampliar per la insuficiència de la capacitat del temple per tal d’albergar als nombrosos feligresos, obligant a ampliar-la cap al 1635 segons traces de l’arquitecte Tomàs Lleonart Esteve i el mestre d’obres Tomàs Paves.
Borja González, Álvaro Pérez, Susana Chen i Sandra Martínez
El creixement social i religiós del vallers durant els primers anys dels segle XVIII, van portar a les autoritats religioses a traslladar el culte cristià a la capella del palau del Ducs de Medinaceli, fins que es feren les obres d’ampliació de l’església del Sant Àngel. Es va obrir el dia 8 d’octubre de 1747. Es va produir la celebració de tres festes solemnes en honor a la Trasllat del Santíssim des de la capella ducal fins la capella del Sagrari.
Rosa Caro, Gemma Abad, Alicia González i Aida Cantalejo
L’església del Sant Àngel Custodi de la Vall, es va acabar d’edificar l’any 1747. es tracta d’una església amb planta de creu llatina amb dues naus laterals, que en l’actualitat no disposen d’il·luminació. Les seues característiques arquitectòniques pel que fa a la façana de l’església cal posar-les dins el Barroc de principis del segle XVII, concretament al estil Carmelità.
José M. Soriano, Pablo Diago, Francisco José Gómez i Leonardo Mars
PINTURA
José Vergara Ximeno és l’autor d’alguns “frescos” de la volta de l’església del Sant Àngel. Aquest artista va nàixer a València en 1726 i va morir en 1799. la figura d’aquest artista naix en un context artístic favorable. Membre d’una importantíssima família d’artistes en distintes facetes. A més va ser deixeble del pintor
Evaristo Múñoz (1684-1737). Va rebre influències de Palomino (1655-1726). Va ocupar importants càrrecs i va realitzar importants projectes, com revisor d’imatges, execució de la decoració de nombrosos temples i esglésies a València, Borriana, Vila-real, Sogorb i a la Vall.
Neus Arnau, Sarai González, Adrián Rubio i Alba Guzmán
L’obra de Vergara en l’església es la següent:
Les Quatre petxines situades baix la cúpula, representatives de l’Àngel Gabriel en l’Anunciació, de Sant Miquel, de Sant Rafael i de l’àngel de la guarda.
A més de 8 medallons representatius de sants doctors i fundadors.
3 grans medallons representatius amb la Sagrada Família.
El fresc de l’altar de Jesús i San Francesc d’Asís. I per últim les 32 petxines de les cupuletes de les naus laterals.
Alejandro Fenollosa, Alvar Bernad, Pau Bernad, Mario Salvador
La tradició oral i la tècnica emprada en les pintures de l’absis, concretament les que adornen la volta central atribueixen l’autoria a l’artista Antonio Palomino, encara que no existeix cap tipus de document que puga donar amb total certesa aquesta autoria.
Acisclo Antonio Palomino de Castro i Velasco va nàixer en Pujalance (Cordovà) en 1655. allí va estudiar. Va anar a Madrid on fou nomenat pintor del Rei (1688). Palomino esgotat pel treball excessiu, arribà al nostre poble cap al 1703 per descansar i prendre les aigües i establi una relació d’amistat amb els Duc. En reconeixement a l’hospitalitat oferida per aquest, realitzaria l’obra a l’església al voltant de 1704. després marxaria a unes altres ciutats, sense haver tornat a València, moria en Madrid l’any 1726.
Marina Beltrán, Alicia Moreno, Maria Teresa Torrico, Helena Jiménez i Rebeca Juliá
Al pintor morellà Joaquin Oliet se l’atribueixen l’autoria d’algunes obres pictòriques de l’església del Sant Àngel. Segons Honori Garcia són els 4 requadres realitzats amb la tècnica del fresc, de la volta major, tancats en moldures daurades i situats en cada costat de la volta compresa entre els arcs:
-Adoració dels Àngels
-Epifania
-Purificació
-Fugida a Egipto
Sergio Zamora, Xavier Diago, Sergio Jiménez, David Avellana i Dylan Rorbeles
L’any 1729 es realitza a la parròquia del Sant Àngel una interessant pintura “al fresc” que té a Francesc d’Asís com a personatge principal. Es parla d’un autor hipotètic: Joaquín Oliet. Es tracta d’una pintura als peus de la nau lateral, situada en una capella coneguda como la de Jesús Nazareno. Aquesta pintura es mural (fresc, temple, oli, cera fresca i encàustica)
Joan Folguerà, Adrián Álvarez, Laura Andrés, Alicia Marina Marin i Maria José Franco
LA RESTAURACIÓ
Durant la guerra civil espanyola l’església del Sant Àngel fou, al igual que la de l’Assumpció, saquejada i afectada pel foc i el fum. El professor de restauració de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, Luis Roig d’Alós va ser l’encarregat de la restauració en octubre de 1941. el treball es va finalitzar el vespre de les festes en honor a la Sagrada Família i el Santíssim Crist, el dia 10 d’octubre de 1942.
Chiara Lapiedra, Sofía Sorribes, Toni Lliberos, Laura LLiberos, Clara Segarra i Mª Carmen Galmés
Després de la restauració podem contemplar una figura central, l’Àngel Custodi situat baix de la Santíssima Trinitat. En la seua ma dreta sosté una espasa, mentre que en l’esquerra manté en alt una corona ducal, la dels ducs de Medinaceli, que tant de renom han tingut en la ciutat. La vallera Gabriela Pacual García, que en aquella època tenia 16 o 17 anys va posar de modelo per al restaurador.
José Vicente Porcar, Mario Tormo, Jordi Fernández, Quique Bonifás, Robert Franch
En l’any 1990 es va celebrar el 250 aniversari de la festa de la Trasllat del Santíssim. Es tractava d’una festa religiosa que a més de publicar el segon número de la revista Guia, realitzaren un munt d’actes com la romeria o com l’ampliació de l’església.
Mª Teresa Pacual, Gissela Holguin, Victor Pujades i Fernando López
L’església del Sant àngel Custodi es troba a la plaça de l’Àngel. Aquest edifici es va construir en el segle XVII, abans que l’església de l’Assumpció.
Juan Mª Cortés, Alex Badenes, Juan Manuel Núñez i Mario Rubio
Elena Pérez, Andrea Marí, Ramón Cervera, Sara Sorribes i Adrián Martínez
ORÍGENS
Respecte als seus orígens cal remuntar-nos a 1436 quan Alfons V donà al seu germà Enric, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó i la serra d’Eslida. D’aquesta manera va quedar constituït el Ducat de Sogorb. El senyoriu continuà amb els successors de l’Infant. El seu fill Enric, conegut amb el nom de l’Infant Fortuna, va construir en un dels llocs d’Uxó, Benigafull, un palau i en ell una capella baix l’advocació del Sant Àngel Custodi.
Alex Berenguer, Ximo Agut, Franc Cubells i Youssef Assaraji
José Luque, Vicente Segarra, Sergio Esteban i Daniel Alba
El cristianisme com a religió majoritària no es generalitza a la Vall fins el segle XVII, malgrat la conversió massiva dels moriscs mitjançant el decret del rei Carles I en 1525. Encara que el culte cristià era minoritari, existeixen documents que esmenten el nom de diversos capellans que van fer missa a la parròquia d’Uxó: Jaime Muntaner (1321), Pedro Urgellés (1347), Mateo de Bitem (1349), Domingo Mercadal (1353), Arnau Pellicer (1362), Pedro Tampéu (1373), Alamany d’Abinyana (1394), Guillermo Cabacés (1424) i Pedro Castell (1493)
Guillem Ortega, Cristian Moreno, Christian Pacual, Roni Gabriel Ravon
Juan Antonio Marina, Fran Luque, Fran Andreu, Ian Millan i Marta Toledo
El 28 de maig de 1602 una Butlla Papal emesa per Clement VIII, ordenà la creació de parròquies a les zones de València, per això s’assenyalà la construcció d’un temple a la Vall de Uxó. L’1 de gener de 1634 Justino Antolinez, bisbe de Tortosa, va assignar la construcció d’un nou temple, que va obrir el seu culte el 10 d’octubre de 1644
Toni López, Sabih Caso, Lauro Aparici i Andreu Matabuena
Eric Martínez, Josep Martínez, Noemí Ruiz, Teo Peñarroja i Albert Ambou
LA PILA BAPTISMAL
En octubre de 1609 van ser expulsats els moriscs de la Vall, quedant a la parròquia sols unes 40 famílies cristianes. Però l’aplegada dels repobladors cristians va dinamitzar-la. És aleshores quan s’instal·len les piles baptismals a les dues parròquies locals.
El bisbe de Tortosa ordenà en 1616 baix pena d’excomunió al rector del Sant Àngel i al de l’Assumpció, que instal·laren en les seues respectives esglésies les piles baptismals.
L’ordre es va executar durant la nit del divendres sant (1 o 2 d’abril de 1616), a portes tancades, beneint-la en la missa del Dissabte Sant.
Mariana Garcia, Ana Zamora, Lucía Gregori i Lorena Guerrero
Julia Ganau, Ana Mª González, Sara Hama, Sofia Pérez
ARQUITECTURA
L’església del Sant Àngel va patir diverses etapes de construcció al llarg del temps. Després de l’ordenació de la creació de parròquies, aquesta va patir varies ampliacions. Es va ampliar per la insuficiència de la capacitat del temple per tal d’albergar als nombrosos feligresos, obligant a ampliar-la cap al 1635 segons traces de l’arquitecte Tomàs Lleonart Esteve i el mestre d’obres Tomàs Paves.
Borja González, Álvaro Pérez, Susana Chen i Sandra Martínez
El creixement social i religiós del vallers durant els primers anys dels segle XVIII, van portar a les autoritats religioses a traslladar el culte cristià a la capella del palau del Ducs de Medinaceli, fins que es feren les obres d’ampliació de l’església del Sant Àngel. Es va obrir el dia 8 d’octubre de 1747. Es va produir la celebració de tres festes solemnes en honor a la Trasllat del Santíssim des de la capella ducal fins la capella del Sagrari.
Rosa Caro, Gemma Abad, Alicia González i Aida Cantalejo
L’església del Sant Àngel Custodi de la Vall, es va acabar d’edificar l’any 1747. es tracta d’una església amb planta de creu llatina amb dues naus laterals, que en l’actualitat no disposen d’il·luminació. Les seues característiques arquitectòniques pel que fa a la façana de l’església cal posar-les dins el Barroc de principis del segle XVII, concretament al estil Carmelità.
José M. Soriano, Pablo Diago, Francisco José Gómez i Leonardo Mars
PINTURA
José Vergara Ximeno és l’autor d’alguns “frescos” de la volta de l’església del Sant Àngel. Aquest artista va nàixer a València en 1726 i va morir en 1799. la figura d’aquest artista naix en un context artístic favorable. Membre d’una importantíssima família d’artistes en distintes facetes. A més va ser deixeble del pintor
Evaristo Múñoz (1684-1737). Va rebre influències de Palomino (1655-1726). Va ocupar importants càrrecs i va realitzar importants projectes, com revisor d’imatges, execució de la decoració de nombrosos temples i esglésies a València, Borriana, Vila-real, Sogorb i a la Vall.
Neus Arnau, Sarai González, Adrián Rubio i Alba Guzmán
L’obra de Vergara en l’església es la següent:
Les Quatre petxines situades baix la cúpula, representatives de l’Àngel Gabriel en l’Anunciació, de Sant Miquel, de Sant Rafael i de l’àngel de la guarda.
A més de 8 medallons representatius de sants doctors i fundadors.
3 grans medallons representatius amb la Sagrada Família.
El fresc de l’altar de Jesús i San Francesc d’Asís. I per últim les 32 petxines de les cupuletes de les naus laterals.
Alejandro Fenollosa, Alvar Bernad, Pau Bernad, Mario Salvador
La tradició oral i la tècnica emprada en les pintures de l’absis, concretament les que adornen la volta central atribueixen l’autoria a l’artista Antonio Palomino, encara que no existeix cap tipus de document que puga donar amb total certesa aquesta autoria.
Acisclo Antonio Palomino de Castro i Velasco va nàixer en Pujalance (Cordovà) en 1655. allí va estudiar. Va anar a Madrid on fou nomenat pintor del Rei (1688). Palomino esgotat pel treball excessiu, arribà al nostre poble cap al 1703 per descansar i prendre les aigües i establi una relació d’amistat amb els Duc. En reconeixement a l’hospitalitat oferida per aquest, realitzaria l’obra a l’església al voltant de 1704. després marxaria a unes altres ciutats, sense haver tornat a València, moria en Madrid l’any 1726.
Marina Beltrán, Alicia Moreno, Maria Teresa Torrico, Helena Jiménez i Rebeca Juliá
Al pintor morellà Joaquin Oliet se l’atribueixen l’autoria d’algunes obres pictòriques de l’església del Sant Àngel. Segons Honori Garcia són els 4 requadres realitzats amb la tècnica del fresc, de la volta major, tancats en moldures daurades i situats en cada costat de la volta compresa entre els arcs:
-Adoració dels Àngels
-Epifania
-Purificació
-Fugida a Egipto
Sergio Zamora, Xavier Diago, Sergio Jiménez, David Avellana i Dylan Rorbeles
L’any 1729 es realitza a la parròquia del Sant Àngel una interessant pintura “al fresc” que té a Francesc d’Asís com a personatge principal. Es parla d’un autor hipotètic: Joaquín Oliet. Es tracta d’una pintura als peus de la nau lateral, situada en una capella coneguda como la de Jesús Nazareno. Aquesta pintura es mural (fresc, temple, oli, cera fresca i encàustica)
Joan Folguerà, Adrián Álvarez, Laura Andrés, Alicia Marina Marin i Maria José Franco
LA RESTAURACIÓ
Durant la guerra civil espanyola l’església del Sant Àngel fou, al igual que la de l’Assumpció, saquejada i afectada pel foc i el fum. El professor de restauració de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, Luis Roig d’Alós va ser l’encarregat de la restauració en octubre de 1941. el treball es va finalitzar el vespre de les festes en honor a la Sagrada Família i el Santíssim Crist, el dia 10 d’octubre de 1942.
Chiara Lapiedra, Sofía Sorribes, Toni Lliberos, Laura LLiberos, Clara Segarra i Mª Carmen Galmés
Després de la restauració podem contemplar una figura central, l’Àngel Custodi situat baix de la Santíssima Trinitat. En la seua ma dreta sosté una espasa, mentre que en l’esquerra manté en alt una corona ducal, la dels ducs de Medinaceli, que tant de renom han tingut en la ciutat. La vallera Gabriela Pacual García, que en aquella època tenia 16 o 17 anys va posar de modelo per al restaurador.
José Vicente Porcar, Mario Tormo, Jordi Fernández, Quique Bonifás, Robert Franch
En l’any 1990 es va celebrar el 250 aniversari de la festa de la Trasllat del Santíssim. Es tractava d’una festa religiosa que a més de publicar el segon número de la revista Guia, realitzaren un munt d’actes com la romeria o com l’ampliació de l’església.
Mª Teresa Pacual, Gissela Holguin, Victor Pujades i Fernando López
BIBLIOGRAFIA:
-ARNAU SEGARRA, Vicente. “Templo parroquial del Santo Ángel (S XVII-XVIII). Guia: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-CATÀLEG d’informació turístic, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-CERCÓS ESPEJO, Sonia. “Una breve mirada crítica a la ornamentación pictórica del Santo Àngel: José Vergara Ximeno (1726-1799)”. Aigualit, 2006, nº 10, p. 101-113
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Pintura mural de la Estigmatización de San Francisco en la Iglesia del Santo Ángel. Guía : revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Un ángel en el cielo”. Orleyl, 2004, nº 1, p. 65-68
-FUERTES PALASÍ, Juan F. “Els frecs de l’absis de la parroquia del Sant Àngel Custodi”. Butlletí d’informació de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1995, nº 1
-GARCIA, Honorio. Historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “La parroquial del Ángel Custodio a la luz de nuevos datos históricos (1250-1900). Guía: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
-CATÀLEG d’informació turístic, cultural i patrimonial de la ciutat de la Vall d’Uixó. Ajuntament de la Vall d’Uixó, [2007]
-CERCÓS ESPEJO, Sonia. “Una breve mirada crítica a la ornamentación pictórica del Santo Àngel: José Vergara Ximeno (1726-1799)”. Aigualit, 2006, nº 10, p. 101-113
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Pintura mural de la Estigmatización de San Francisco en la Iglesia del Santo Ángel. Guía : revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-FALCÓ SEGARRA, Rosario. “Un ángel en el cielo”. Orleyl, 2004, nº 1, p. 65-68
-FUERTES PALASÍ, Juan F. “Els frecs de l’absis de la parroquia del Sant Àngel Custodi”. Butlletí d’informació de l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó, 1995, nº 1
-GARCIA, Honorio. Historia de Vall de Uxó. La Vall d’Uixó: Ajuntament, 1982
-PEÑARROJA TORREJÓN, Leopoldo. “La parroquial del Ángel Custodio a la luz de nuevos datos históricos (1250-1900). Guía: revista del 250 aniversario de la Trasladación del Señor a la Iglesia del Santo Ángel, 1997, nº 2
-RESEÑA histórica de Vall de Uxó: hecha por los alumnos de las Escuelas nacionales. La Vall d’Uixó: [s.n.], 1949
32 comentaris:
Ens ha agradat molt el conte i a sigut molt divertit.
Borja,Alvaro,Susana,Sandra
Mos a agradat amunto ami i als meus amics es amunto interesant perque parla sobre el nostre poble.
Alumnes de cinque. Recadero Centelles.
rosa, aida, gemma, alicia.
el treball ha sigut molt educatiu i interesant; ens ha agradat
Es molt interesant, mos agradat moltissim a mi i als meus amics.
Toni, Xavi, Lauro, Andreu
las fiestas del santo angel son religiosas y divertidas
GISSELA,
MARIA TERESA
VICTOR
FERNANDO
Ens agraden els llibres de misteri
guillem cristian christian roni
LUCIA
ANA
MARIANA
LORENA
DICEN QUE LES HA GUSTADO MUCHO, PORQUE HA SIDO UNA EXPLICACION MUY INTERESANTE
mosagrada treballar sobre la vall
adrian
alba
neus
sarai
Em a agradat molt buscar informacio
sobre la vall
GUILLEM
Mos a agradat amunto ami i als meus amics es amunto interesant perque parla sobre el nostre poble la Vall pero el mes dibertit a sigut la historia.
hola soy del colegio centelles
me ha gustado mucho la investigacion de la iglesia
del angel
es muy divertido !
animaros a leer que te lo pasas muy bien !
conoces mas vocabulario,aprendes conocimientos etc
buenoo pues eso espero que leais siempre !
atentamente :una alumna del centelles !
be, aquest llibre es ben interesant ¡visca la vall! ¡visca el centelles!
6º Castellano Recaredo Centelles (va a ser que yo)
hola soy Eric, del colegio recadero centelles !
me ha gustado mucho la investigacion sobre la iglesia del angel !
bueno acabo ya !
me gusta mucho leer !
animaos !
hola me llaman julia y me a gustado mucho el tema sobre la biblioteca un saludo para todos
espero que mis amigos,toda la gente y mis familiares lean mocho
DEW
1 beso
hola soy dani del colegio recaredo centelles !
es muy divertido leer !
animaos !
ami me gusta mucho leer y tambien ir a la biblioteca !
adios !
DANI !
me a gustado mucho sobre todo por que habla de nuestro pueblo LA VALL DUXO.A sido muy interesante ya que casi nunca se habla de nuestro pueblo asi tenemos la oportunidad de que lo conozcais mas
bueno no tengo nada mas que decir
adios
marta ganu g
Els de antes han sigut uns pilotes. El llibre no val res. Al meu germá li han obligat a llegir-lo (vaya tortura) Bueno, vos recomane que llegiu coses més bones com Harry Potter. Visca yo.
Leed (pero no el paraigues ese raro)
La lectura es molt interesant, perque aprens coses noves, et divertises molt, tens mes compresio lectora, etc.
la lectura es muy importante porque puedes ser un gran lector
hola soy andrea,del colegio recaredo centelles!y os quiero contar algo;
me ha gustado mucho hacer la investigacion,ha sido muy divertido colaborar con mis compañeros.
tambien me gusta mucho leer,asi que quiero animaros a que leais y os animeis a haceros el carnet de la biblioteca,que os puede servir para consultar enciclopedias,a que os lleveis prestados libros y os encerreis en una inolvidable aventura que nunca olvidareis.
ESPERO QUE MI COMENTARIO OS AYA SERVIDO PARA ALGO Y OS ANIMEIS A LEER MUCHO.
UN BESITO DE ANDREA
hola !
la lectura es muy importante para aprender de todo !
aprendes conocimientos,vocabulario etc!
ami me a gustado mucho la investigacion que emos echo !
adios !
VICENTE!
hola soc una chiqueta del recaredo centelles me a agradat molt el llibre per que tracta del nostre poble y es molt interesant
anime a tots els xiquets y xiquetes
be a estat molt be
animaubos
dew
att;yo anonimo
me ha gustado mucho el trabajo,hemos perdido la hora de medi.esto de la lectura mola mucho .Que wapo!!!!!
Marta Toledo
sexto castellano.
SARA
Ha sido divertida la investigacion sobre la iglesia del santo angel es divertido leer libros es DIVERTIDO espero que os animeis todos.
ADIOS
hola!!
me llamo sara
me ha encantado
todo sobre la lectura y especialmente lo que han dixo sobre la vall
voy al recaredo centelles,, el mejor ccolegio de la vall
os quiero contar una cosa:
leer es mui importante
port que?¿
por que tiene muchos venefiucios*
aaprendes vocabulario
etc,, me voi que a tocado la sirena
adios,,besos
xaoo*
Hola soc Albert del Centelles, be el treball de investigació va ser interesant i molt divertit, anime a tots a que llisguen encara que siga una revista.
Ala dew.
Hola soy del centelles y yo pienso que es divertido aprender cosas sobre la lectura y como podemos buscar una información que nos pidan en el colegio, además pienso que es muy bueno que nos recuerden que la lectura es muy divertida, y tambien nos aporta conocimientos tanto de vocabulario como de cualquier clase, y también es nos divierte cuando estamos aburridos y no sabvemos que hacer. Nos lleba a otros mundos que quizas jamás conoceremos, o nos acerca las noticias de actualidad de forma un poca más divertida.
ANDREA
hola soy andrea:me gusta mucho leer y quiero que vosotros os animeis a leer tambien.
ya he escrito antes un comentario...
...pero me aburria en casa y he dicho voy a poner un comentario a toda la gente para que se anime a leer...
...ahora que me acuerdo,si meaburro lo que puedo hacer es irme a leer,asi que adios que me voi a leer un rato.
A;y aprovechar para decir que una buena forma de matar el aburrimiento es leer y pasar un buen rato imaginando la historia que lees,porque cada uno pude imaginarse una historia diferente,porque cada uno es dueño de su imaginacion y con ella se pueden imaginar cosas maravillosas.
y eso que me voi a leer.
CHAO,OS QUIERO,Y ESO,A LEER MUCHO
el que mes ma agradad a segut el llibre-.
ximo ( xaf )
ola soy pili estoy en el aula de informatica y me aburro moGOLLon¡¡¡
bueno na que aqui estan las xicas de la biblioteca entonces.. bueno por lo menos no hacemos clase¡¡
asi que adios que lastima pero adios me aburro muxooooooo
y aaadddiiiooosss
a sto lo a scrito ZTER¡¡¡
JAJA mare esta ascola era la millor i prou jaja soc chiara (kiara) mare esk esta ascola es la millor lo que donaria per tornar ahi ..
Ara al institut a estudiar i prou xro bueno es lo que toca..
O no?? bueno pos aixo mencanta la escursio que bam fer a la biblioteca jaja! un beste molt gran(L)
Soi chiara lapiedra :)
Xikets,, estudie que depsues cuant tingau que pasra al institut bos arrepentireu bosatros llegiu,,ascolteu al profesro i sobre tot estudie ;)!
Un bset molt gran a doña pilar i sobre tot a herminia(L) Bos buic amunto(L)
Publica un comentari a l'entrada